Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
xebró

xebró
Heràldica
Peça fonamental formada per la unió, al punt d’honor, de les meitats inferiors d’una banda i una barra.
El punt d’unió és anomenat cim i els dos extrems cames Quan el xebró és representat sol a l’escut, l’amplària de cadascuna de les seves cames té dues parts de les set de l’amplària de l’escut, i quan es representa en nombre es van reduint
guiafils
Indústria tèxtil
Barra o cilindre dels telers per on passen els fils d’ordit per tal que restin tots al mateix nivell.
banyes

banyes
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada pels ferrers i els manyans consistent en una barra allargada un extrem de la qual serveix de mànec, i l’altre és proveït de dos sortints entre els quals és col·locada la peça, generalment una barra, que hom vol doblegar o adreçar.
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que…
Sant Pere de Capdevila (Lladurs)
Art romànic
Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…
Victòria!
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1983; ficció de 435 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tabaré Jaume Behar, Barcelona, Ferran Repiso Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MSanz, ARibas FOTOGRAFIA Andreu Berenguer Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Helmut Berger tinent Rodríguez Haro, Xabier Elgorriaga Jaume Canals, Norma Duval Maria Aliaga, Craig Hill tinent coronel Burguete, Pau Garsaball comissari Manuel Bravo Portillo, Carme Elías Palmira, Eva Cobo Juanita, Artur Costa inspector Apolinar Sánchez, Alfred Lucchetti Llorenç Vinyes, Marta Sadurní Cristina, Teresa…
Pòlit cantaire
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra…
Tètol cuabarrat
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra…
pixota
Tecnologia
Barra metàl·lica que, amb joc dins el capçal movible d’un torn, permet de fixar les peces que hom vol treballar.
galiota
Transports
Barra de fusta que, en el sentit de popa a proa, descansa sobre els paraescuts i serveix de sosteniment dels quarters.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina