Resultats de la cerca
Es mostren 1237 resultats
embut

Diferents models d’embuts
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
Historia y Fuente Oral
Historiografia catalana
Revista semestral del seminari d’història oral del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Història, apareguda l’any 1989 sota la direcció de la professora Mercè Vilanova.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina…
L’espai desert
Literatura catalana
Poema de Pere Gimferrer, publicat l’any 1977.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor reflexiona al llarg de deu seccions sobre el desig, la naturalesa vulnerable de l’individu i l’atracció pel buit, i s’enfronta, no tan sols a les impostures de l’època franquista, sinó també a l’experiència quotidiana el poeta refusa la vulgaritat i troba en la literatura un sumptuós refugi, un instrument que li permet donar sentit estètic al seu món, tot cercant el retorn a l’harmonia primigènia, l’èxtasi l’espai desert La poesia, polisèmica i obscura, cerca la bellesa intellectual des d’una perspectiva moderna, incòmoda la literatura…
Un hivern plàcid
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Martí i Pol publicat el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic La metàfora d’aquest títol remet al marc temàtic del llibre la vellesa amb voluntat de ser viscuda plàcidament Aquest marc, però, no significa una actitud de deixament ni de renúncia de l’activitat vital bàsica del poeta, que és la reflexió sobre ell mateix i el món en què viu Ara, però, aquesta reflexió es fa des d’una posició en quèla memòria i la solitud tenen un paper destacat La solitud no és pas negativa sinó necessària, «clara» quan és assumida com l’actitud del «tu sol amb tu», quan permet enfrontar-te amb tu mateix, «irradia dolcesa» i és un remei per al…
Passeig d’aniversari
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli.
Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la…
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses…
fluídica
Tecnologia
Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..
La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el raig a girar i l’atreu cap a la paret A…
Brasília
Ciutat
Capital del Brasil i de Distrito Federal, situada en un altiplà de la regió Nord-est.
Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la gran afluència…
Santa Maria del castell de Pinyana (Querol)
Art romànic
Situació Interior de la capella des del presbiteri, on s’endevina l’arrencament de la volta de la nau, ara desapareguda ECSA - J Figuerola Les restes de l’església de Santa Maria de Pinyana són dins de l’antic clos del castell de Pinyana, al nord de la torre circular Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Per a arribar-hi cal seguir el mateix recorregut descrit en la monografia anterior JFM Història Malauradament, no es coneix cap referència documental sobre aquesta església, la història de la qual va anar íntimament lligada al castell de Pinyana, esmentat des de la darreria del segle X CPO…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina