Resultats de la cerca

Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39

Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència 1812-13, però fou destituït per la seva oposició a Wellington Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França 1823, d’on tornà el 1830 Deixà unes Memorias publicades en 1894-97, d’un gran interès

Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals

Dugué a terme les primeres recerques de petroli a Turquia i intervingué després, amb un capital uniforme, en diverses companyies petrolieres Ocupà alguns càrrecs diplomàtics Establert a Portugal el 1942, creà a Lisboa la Fundació Gulbenkian , que patrocina estudis, especialment els relatius a la tradició armènia i oriental, i promou les principals activitats musicals de Portugal Aplegà també un bon nombre d’obres d’art, conservades a la mateixa fundació

Baró de Rocafort i doctor en drets Ingressà a l’Acadèmia de Barcelona el 1729, en la qual ocupà diversos càrrecs Hi presentà un bon nombre de poesies catalanes i castellanes, tant de caràcter seriós com humorístic, que, en part, figuren copiades al manuscrit 1874 BC També hi llegí diversos textos de caràcter històric, com un Catálogo de varones ilustres que florecieron en el monasterio de Poblet 1730

Fou protonotari del Consell d’Aragó Home de confiança del comte duc d’Olivares , que el feu secretari del consell d’estat i membre del consell de guerra, fou el principal inspirador de la seva política anticatalana Fou partidari de solucions de força, i es distingí pel seu odi als catalans Fou destituït dels seus càrrecs en caure el comte duc 1643 El 1644 fou acusat d’heretgia per la inquisició

Fou director gerent de l’empresa Pujol, Comabella i Companyia, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i la fundació de l’Escola Catalana d’Aviació El 1916 contractà Salvador Hedilla per dirigir l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment, assumí càrrecs directius dins Tallers Hereter, que el 1917 havien absorbit Pujol, Comabella i Companyia Al final de la dècada del 1920 fou vicepresident de l’Aeroclub de Catalunya

Sota el nom d’"operació Anubis" comença una macrooperació policial de la Guàrdia Civil ordenada pel jutjat número 13 de Barcelona per a impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació Els agents del cos entren a les conselleries d’Economia, d’Afers Estrangers, de Governació i d’Afers Socials, i també a l’Agència Tributària i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació En total, es fan 41 escorcolls, 14 detencions i 20 investigacions de funcionaris, entre els quals hi ha el secretari d’Hisenda, Josep Lluís…

El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici…

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…