Resultats de la cerca
Es mostren 1012 resultats
Antonio Escobar Huerta
Militar
Militar.
De família de militars, era tinent coronel de la Guàrdia Civil Destinat a Barcelona, li fou encomanat el comandament del terç dinovè d’aquest cos quan es desencadenà la rebellió militar del 18 de juliol de 1936, a la qual respongué posant-se a les ordres del president Lluís Companys i Jover , posicionament que fou decisiu en el fracàs de la sublevació antirepublicana a Catalunya Tot i les seves conviccions catòliques i conservadores i que la seva petició de desarmar les milícies anarquistes no fou atesa, continuà fidel al govern de la Segona República després de la crema de convents i els…
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid desenvolupament…
Manuel Valls de Gomis
Història
Polític.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní…
Víctor Alexandre i Benet
Política
Periodista i escriptor.
S'inicià professionalment a Ràdio Popular d’Eivissa el 1972, i el 1975 s’incorporà a Ràdio Joventut, on dirigí i presentà el primer programa de música internacional en català Ha treballat també a Ràdio 4, la Cadena SER, TVE-Catalunya i Canal 33 Així mateix, ha exercit com a corresponsal des d’Alemanya per al diari Avui i és autor de nombrosos articles en el setmanari El Temps Collaborador habitual de la premsa digital en català, de la revista Lletres i del diari basc Berria , és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat Amb la publicació de diversos assaigs i reportatges s’ha…
Sant Corneli de Montells (Fogars de Tordera)
Art romànic
Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin una església en…
Àngel Tarrach i Barrabia
Font d'Àngel Tarrach i Barrabia a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn de Barcelona (1923)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona, retrats…
Joan Serra i Melgosa
Pintura
Pintor.
Fill del mestre d’escola i dibuixant Ramon Serra i Prenafeta Lleida 1865 — Barcelona 1937 Ingressà a la Llotja de Barcelona, on rebé el mestratge de FLabarta i conegué els altres futurs membres del grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà el 1918 Treballà al taller d’escenografia de Josep Castells Participà en diverses collectives amb els seus companys de grup i féu alguns intensos autoretrats, natures mortes i paisatges, en tons terrosos i un estil nerviós però dominat per un rigor constructiu d’arrel cézanniana Més de dos anys a la guerra d’Àfrica partiren la seva carrera…
Pau Garsaball i Torrents
Cinematografia
Actor.
Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…
Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí
© FAD
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora, arquitecta i paisatgista.
Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982 La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró 1982-89, amb Andreu Arriola i la Biblioteca Joan Miró 1984-90 També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera 1984-86 En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut Municipal de Promoció…
Nova Economia
Política
Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la Guerra Civil de 1936-39 conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caràcter econòmic de la Generalitat de Catalunya.
Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns anarcosindicalistes i concretat en una economia socialista per a d’altres marxistes Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat els partits republicans, l’anarcosindicalisme i els grups marxistes i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra Així, mesos després de l’aprovació del decret de collectivitzacions , la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina