Resultats de la cerca

Nebot del president colombià Carlos Rojas Pinilla 1953-57, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà per la Universidad Complutense de Madrid 1955 Després d’una estada a la Universitat de Glasgow Escòcia com a lector de castellà, el 1957 passà a residir als Estats Units, on fou professor de castellà al Rollins College Florida i, des del 1960, a la Emory University Geòrgia, on el 1980 ocupà la càtedra Charles Howatd Chandler de literatura espanyola i que el 1987 li concedí el premi a l’excellència docent La temàtica de la seva obra narrativa i…

En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…

Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada

La majoria d’aquests compositors possiblement estigueren associats a la catedral de Notre-Dame o bé a l’església de Sant Esteve, temple més antic que s’alçava en el mateix lloc on ara hi ha la catedral Altres compositors d’aquesta escola foren actius probablement a les esglésies de Sainte-Geneviève-du-Mont, Saint-Germain-l’Auxerrois o a l’abadia de Sant Víctor Els compositors agrupats sota aquesta denominació destacaren principalment pel conreu de les formes de la polifonia religiosa, especialment l' organum i el conductus Encara que la tradició historiogràfica ha acceptat aquesta…

Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…

Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’ambdós rius al…

Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…