Resultats de la cerca

Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint militarment els…

Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…

Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una mu­ralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció for­ça malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la ca­pella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge Aquest recinte, que era l’…

El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part…

Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri

És bastit al sud del coll de Lluç 1 345 m alt, al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll

Mercat agrícola important Possessió dels comtes de Provença durant l’edat mitjana, el rei Renat I de Provença en féu el centre del seu mecenatge La ciutat és dominada pel castell s XIV-XV, i té l’església de Santa Marta, reconstruïda als s XIV-XV damunt d’una altra d’anterior, romànica, on és venerat el sepulcre considerat de la santa

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona Passà als vescomtes de Barcelona 1070-1111, als Castellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament al s XIV als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria 1336 i s’hi establiren S'ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448

Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita

Era fill dels comtes Llop i Goltregoda, la qual, a la mort del comte 950, governà com a tutora dels seus fills, menors d’edat Els dos germans Ramon II i Borrell ja actuaren sols el 963, tot i que Ramon II conservà una supremacia i es titulà també comte i marquès Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills