Resultats de la cerca
Es mostren 1672 resultats
Renall
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Gramàtic i escriptor, canonge de Barcelona i de Girona.
D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…
Capella de Bruguers Vell (Gavà)
Art romànic
Situació Un dels escassos vestigis del que fou la capella F Baltà Les ruïnes són al cim d’un penyal erm i ventós 349 m d’altitud, al sud del castell d’Eramprunyà S’hi accedeix des del peu del castell, per un corriol que hi va pel dret Mapa 36-17448 Situació 31TDF128741 Història Les notícies referides a la primitiva capella de Bruguers són tardanes, com una àpoca del 1321 feta per Guillemona, que n’era deodata, o la designació d’un prevere per celebrar-hi la missa el 1328 El 1347, Pere Marc II hi fundà un benefici i el dotà Es reservà per a ell i per als seus hereus el dret de patronat, i…
Santa Maria la Vella (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Amb aquest nom es coneix la primera església monàstica de Santa Maria de Vallbona Es trobava a la part exterior del recinte emmurallat de la vila, a tocar de la carretera que va a Rocallaura, prop de la casa de cal Romeret La construcció d’aquesta església data del 1171, pel compromís contret per l’abat Hug del monestir de Poblet 1166-81 amb la comunitat encapçalada per l’eremita Ramon de Vallbona, el fundador de Vallbona Per la documentació conservada, sabem que era una construcció feta en fusta, pedra i ciment, coberta amb teules i rajols, i de reduïdes dimensions De ben segur…
Santa Llúcia d’Aravell (Montferrer i Castellbò)
Situació Les restes de l’antiga església de Santa Llúcia es troben en un bosc, a uns 3 km a l’oest d’Aravell, per un camí de desemboscar, i difícils de trobar JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG681916 Història En la visita pastoral del 1758, i en el Plan Parroquial del Obispado de Urgel del 1904, la capella —pública— de Santa Llúcia del terme d’Aravell era annexa de l’església parroquial d’Adrall MLIC Església Es tracta d’un edifici molt transformat, i en estat totalment ruïnós, que consta d’una nau única, coberta amb una volta de canó, de perfil rebaixat, de la qual només resta un fragment,…
Les Torretes (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent de la contrada…
Torre dels Colomers de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Malmesa torre de guàrdia, situada en un petit puig a l’extrem de migdia de la vila de Peramea, davant de l’antic castell emplaçat a l’esquerra del campanar de l’església ECSA - J Bolòs Torre que es troba situada a l’extrem meridional de la població de Peramea, a la banda oposada d’on hi ha el castell Mapa 33-11252 Situació 31TCF393882 Venint per la carretera que prové de Gerri, quan entrem al poble veurem a mà esquerra les restes de la torre JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta torre de guaita, subsidiària del castell de Peramea, a la història…
Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall (Sort)
Art romànic
La primera menció que coneixem de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall, i l’únic esment conegut de l’església de Sant Cebrià, és en la falsificació efectuada en el monestir de Gerri, coneguda com la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en la qual s’esmenten aquestes dues esglésies —que fins i tot podrien tractar-se d’un sol edifici amb dues advocacions— que són a la vila de Cassovall, amb els seus alous, les seves dècimes i primícies i el cementiri Segons aquest document, aquestes esglésies eren subjectes a Sant Pere de Pallars i foren…
Església d’Alcanís (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49 L’any 1154, i…
Santa Coloma de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m…
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina