Santa Llúcia d’Aravell (Montferrer i Castellbò)

Situació

Les restes de l’antiga església de Santa Llúcia es troben en un bosc, a uns 3 km a l’oest d’Aravell, per un camí de desemboscar, i difícils de trobar. (JAA)

Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG681916.

Història

En la visita pastoral del 1758, i en el Plan Parroquial del Obispado de Urgel del 1904, la capella —pública— de Santa Llúcia del terme d’Aravell era annexa de l’església parroquial d’Adrall. (MLIC)

Església

Es tracta d’un edifici molt transformat, i en estat totalment ruïnós, que consta d’una nau única, coberta amb una volta de canó, de perfil rebaixat, de la qual només resta un fragment, proper al mur de llevant de la nau; aquest mur que tanca l’obertura de l’absis semicircular, és del mateix ample que la nau i devia constituir la capçalera original de l’edifici. El mur sud de la nau, i en menor mesura el mur nord, presenten signes evidents d’haver estat reformats; hom escurçà la longitud original de l’església, de manera que la meitat oest del mur nord i tot el mur de ponent corresponen a una profunda reforma de l’edifici, a la qual també cal atribuir la volta i el tancament de l’absis, amb la construcció del nou presbiteri.

L’única finestra conservada, de doble esqueixada, se situa a la façana sud, prop del mur del presbiteri, i a la mateixa façana se situa la porta d’accés, totalment desfeta, però que en fotografies recents encara conservava els seus elements; aquests configuraven una obertura, en arc de mig punt amb dovelles ben tallades, que era l’element més clarament medieval d’aquest edifici, construït amb un aparell de reble, molt irregular i lligat amb fang, amb abundants restes d’arrebossat de calç. Les característiques de la porta desapareguda permeten, amb reserves, atribuir l’edifici a una obra, molt rústega, datable al segle XIII. (JAA)