La primera menció que coneixem de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall, i l’únic esment conegut de l’església de Sant Cebrià, és en la falsificació efectuada en el monestir de Gerri, coneguda com la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en la qual s’esmenten aquestes dues esglésies —que fins i tot podrien tractar-se d’un sol edifici amb dues advocacions— que són a la vila de Cassovall, amb els seus alous, les seves dècimes i primícies i el cementiri. Segons aquest document, aquestes esglésies eren subjectes a Sant Pere de Pallars i foren donades, juntament amb aquesta, al monestir de Gerri.
La vila de Cassovall devia ser situada a l’actual indret dels Hostals de Montardit, conegut també com a Cassovall, a la Ribera de Montardit.
No hi ha més notícies fins l’any 1089, possiblement —segons I.M. Puig i Ferreté— en l’època en què s’elaboraven a Gerri els documents falsos, quan Saula Atila i la seva muller Garsén retornaren a Gerri unes vinyes que li havien comprat “in villa Cassovalle, in apenditio Sancti Micahelis in loco ubi dicunt ad ipso vinnale”. L’any 1092 hi ha noves donacions a Gerri d’unes vinyes, segurament en el mateix lloc, que fan Clexne i la seva muller Estefania “in villa Cassovalle, in apenditio Sancti Michaelis, in loco ubi dicunt ipsum vinnal”. El 1121, Auger Clexne, fill dels anteriors, donà al monestir de Gerri la parròquia de Cassovall perquè cremessin dues llànties a l’altar de Santa Maria del monestir. Les esglésies de Sant Miquel, Sant Cebrià i la mateixa vila de Cassovall desapareixen de la documentació conservada després d’aquestes dates, i només apareix l’any 1164 en la butlla del papa Alexandre III de confirmació de béns del monestir de Gerri, en la qual s’esmenta que el monestir posseïa a Casoal un mas i tota la dècima.