Resultats de la cerca

Ensenyà filologia romànica a la Universitat de Palerm i fundà el Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani dei Secoli XIV e XV Són importants els seus estudis sobre Berchet, Sacchetti, el s XIV i, en general, sobre tota la cultura medieval romànica, especialment la siciliana Entre les seves obres cal remarcar Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano 1935, FSacchetti, uomo “discolo e grosso” 1940, Jofre de Foixà Vers e Regles de trobar 1952, Sopravvivenza delle leggende carolingie in Sicilia 1956, etc

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de Cinematografia de la…

Escriví tragèdies convencionals, que tingueren un èxit variable La seva activitat més important fou l’exercici de la crítica literària, tant en conferències com en obres escrites, la més important de les quals és Le Lycée, ou cours de littérature ancienne et moderne 1799, una de les primeres obres de crítica literària plantejada com un tot orgànic

Germà de Dante Gabriele, fou un dels iniciadors del prerafaelitisme i dirigí la revista The Germ , el seu portaveu És autor, entre moltes obres, de Lives of Some Famous Poets 1878, Life of Keats 1887 i altres estudis sobre Dant, Shelley, W Blake i W Whitman

D’infant anà a residir a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música i fou assessorat per Felip Pedrell Exercí la crítica musical i féu una brillant carrera de concertista També pronuncià conferències sobre temes musicals

Secretari de De Gaulle 1944-49, es donà a conèixer el 1938, amb una sèrie d’assaigs sobre Jouhandeau, Cocteau, Balzac, Malraux i Gide Esdevingut novellista el 1957, escriví Le diner en ville 1959, La marquise sortit à cinq heures 1961, Le dialogue interieur cicle de quatre novelles, 1957-71, Les espaces imaginaires 1975, Un coeur tout neuf 1980, Radio Nuit 1982, Zabé 1984, Trans-amour-étoiles 1989, etc Les seves obres participen en l’intent de modificació de les regles de la novella, pròpies del nouveau roman tal com ho tracta en l’assaig L’Alittérature contemporaine 1969 És autor també d’un…

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…

Estudiós de la literatura francesa, publicà Poeti francesi del nostro tempo 1924, Saggi e note di litteratura francesa moderna 1941 i Il simbolismo francese da Nerval a Régnier 1954 De la seva obra poètica cal des- tacar La gaie tristezze 1913, Scherzo e finale 1937, Tempo che muore 1942 i Terzo tempo 1950

Professor a les universitats de Berlín 1833-34 i de Halle 1834-84, dirigí la Zeitschrift für Philosophie und philosophische Kritik 1847-79 En la seva filosofia teista i pietista, pròxima a la de JHFichte, s’oposà al hegelianisme i al darwinisme La seva crítica literària s’ocupa, sobretot, de la figura de Shakespeare Entre les seves obres destaquen Das Grundprinzip der Philosophie ‘El principi fonamental de la filosofia’, 1845-46, Glauben und Wissen ‘Fe i coneixement’, 1858 i Abhandlungen zur Kunstgeschichte als angewandter Ästhetik ‘Contribució a la història de l’art com a estètica aplicada…