Resultats de la cerca
Es mostren 1163 resultats
zona d’ombra
Zona en què, pel fet d’ésser situada fora de la visual de l’emissora, les ones molt curtes no hi poden arribar per via directa.
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
Sant Martí de Noedes
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església, la més visible de tot el seu conjunt, amb l’antiga porta d’accés, ara inutilitzada i reemplaçada per una altra a la façana de ponent ECSA - A Roura El poble de Noedes és situat a la part alta d’un vessant, a 970 m d’altitud, enlairat damunt la fondalada de la ribera de Noedes, a la seva esquerra, enfront de l’alta serralada que domina el Montcoronat L’església de Sant Martí és emplaçada vers l’extrem de llevant del reduït nucli agrupat de la població Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 26” N - Long 2° 17’ 52” E De la vila de Rià, que és a 2 km de Prada…
Sant Esteve de Pontellà
Art romànic
Situació Fragment corresponent a la part central de l’absis, encaixonat entre dues construccions tardanes, amb una finestra de doble esqueixada i una lesena a la part inferior del mur ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és situada dins el nucli de població de Pontellà, prop de les restes de les muralles Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E PP Història El topònim Ponteliano és conegut des de l’any 876, i als segles següents la vila i el terme són àmpliament documentats La parròquia de Pontellà és esmentada per primera vegada el 1020, en què Bernat I,…
Sargantana vivípara
Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…
permís d’armes
Militar
Llicència que concedeix l’autoritat governativa a les persones a les quals els seus reglaments permeten de posseir o usar armes curtes o llargues d’ànima estriada.
raça armènida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, integrada per individus predominantment braquicèfals, de talla mitjana, cames curtes i cos massís; ocupa bàsicament Anatòlia, Síria i el nord de l’Iran.
hemió
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, semblant a l’ase, del qual es diferencia pel fet de tenir les orelles més curtes.
El pelatge d’hivern és llarg i cresp, i el d’estiu, curt i brillant el color és falb clar, amb la regió del ventre blanca Habita en petits ramats guiats per un mascle Actualment es troba solament en algunes regions de Mongòlia
mostela

Mostela
Graham Carey (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que ateny uns 15-27 cm, amb el cap allargat i les potes curtes i fortes.
És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills
conill porquí

Conill porquí (cavia porcellus)
Tim Strater (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors, de la família dels càvids, de talla mitjana (de 22 a 30 cm), amb les potes i orelles curtes i mancats de cua.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina