Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Sant Andreu d’Aguilar de Segarra
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del…
Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Aquesta església, que centra el poble de Sant Guim de la Rabassa, al sector de migdia del terme, es degué construir a mitjan segle XI, quan es procedí a organitzar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Sant Guim ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Sancto Guilemo i Sancto Guillelmo L’existència de l’església i el poble de Sant Guim està molt ben documentada durant tota l’edat mitjana En un moment que es desconeix, l’antiga parròquia de Sant Guim deixà de tenir aquesta categoria i,…
Sant Julià de Fortià
Art romànic
L’església parroquial de Sant Julià és esmentada d’ençà de l’any 1150, mentre que la “ villa Fortianum ” ja apareix esmentada els anys 968, 982 i 990 Hi tingué importants dominis i drets el monestir de Sant Pere de Rodes L’any 1150 fou consagrada l’església de Sant Mamet de Riumors pel bisbe de Girona Berenguer de Llers, el qual volgué dotar el nou temple amb una propietat força extensa, situada dins el terme de l’església de “ sancti Juliani de Fortiano” S’hi oposaren l’abat del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic, i altres personatges, entre els quals hi…
Sant Miquel Sesperxes (Sant Martí de Centelles)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles Inicialment fou parròquia per passar a la situació de sufragània que és la que té actualment Encara que l’església és molt antiga, el lloc de les Perxes no apareix entre les viles i vilars vinculats l’any 898 a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, la qual cosa podria fer pensar que es pot tractar d’un dels llocs no identificats plenament L’església de Perteges apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic que correspon a una situació datable entre els anys 1025 i 1050 per…
Santa Maria de Mediona
Art romànic
Tot i que el lloc de Mediona és esmentat des de mitjan segle X i hi ha notícies sobre el castell des de l’any 1011, la parròquia i l’església de Santa Maria de Mediona no apareix documentada com a tal fins a l’any 1130 Aquesta església, fora del recinte emmurallat del castell, absorbí el 1371 un temple sota l’advocació de sant Miquel, construït dins el recinte del castell, que degué ésser pròpiament la capella castellera Alguns dels altars de la parròquia ja són consignats al segle XIV com els dedicats a sant Vicenç 1379 I a sant Miquel 1382 Al segle XV Santa Maria de Mediona fou…
Castell de Saladern (Conesa)
Art romànic
El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué…
Castell de Conques (Isona)
Art romànic
Les restes de l’antic castell de Conques s’aixequen dalt d’un turó, al nord de la població L’any 1007, el comte Ermengol d’Urgell llegà en el seu testament el castell de Conques “ ipsum meum castrum que vocant Chonchas cum suas aiacencias ” a Santa Maria de la Seu d’Urgell El domini eminent del castell degué passar posteriorment a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, juntament amb Almodis, rebé l’any 1067 pel castell de Conques i altres el jurament de fidelitat de la comtessa Sança d’Urgell També pels mateixos anys, entre el 1053 i el 1071, els comtes de…
Santa Maria de Valls (Guixers)
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del…
Jordi Joan
Retaule d'alabastre dedicat a sant Llorenç (1387), realitzat per Jordi Joan i conservat a l'església de Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor grec actiu a Catalunya.
Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i…
vetlla
Cristianisme
Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
Coneguda ja des dels primers segles del cristianisme, és testimoniada per una carta de Plini ~111 i és descrita, pel que fa a la Jesalem del segle IV, per Egèria Sense parallel en la litúrgia sinagogal, degué ésser introduïda per la creença que la segona vinguda del Crist s’esdevindria durant la nit S’iniciava amb les vespres, i se solia cloure amb la celebració eucarística Hom hi dedicava tota la nit especialment per Pasqua vetlla pasqual , i una bona part de la nit el diumenge i les festes dels màrtirs La darrera part abans de l’eucaristia donà naixença als oficis de matines i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina