Resultats de la cerca

Potser comensal de la seu de Tarragona, és autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras manuscrit datat a Barcelona el 1689 Torres i Amat 1835 li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona…

El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca…

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II…

Passà per diversos càrrecs fins a arribar a cònsol sufecte el 133 o el 139 Fou governador de les províncies de Mèsia Inferior i de l’Àfrica El 129 fou l’auriga vencedor dels jocs d’Olímpia, com ha restat constatat en una làpida commemorativa que es conserva al mateix indret

Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella

Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo

S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis

El 1276, en ocasió de la revolta dels sarraïns valencians, estigué encarregat d’organitzar un estol, del qual fou almirall suplent per l’agost de l’any següent Fou cort de València 1276-84, procurador de Menorca al moment de l’ocupació 1287-88 i tresorer de Sardenya també arran de la conquesta 1324

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època