Resultats de la cerca

El rei Abdallà II va cessar l’1 de febrer Samir al-Rifaï com a primer ministre i va encarregar a Maruf al-Bakhit, primer ministre del 2005 al 2007 i exgeneral conservador, la formació d’un nou gabinet i la presa de mesures concretes per a assolir reformes polítiques autèntiques Seguint l’exemple de Tunísia, milers de jordans es van manifestar des del mes de gener per exigir la dimissió del Govern, mesures contra la carestia de vida i més obertura democràtica al país En resposta, el Govern va anunciar subvencions dels productes alimentaris i el carburant, així com un augment dels salaris dels…

El setè pla nacional de desenvolupament socioeconòmic de Laos preveu importants millores en el sector agrari © Christophe Eyquem Després de la dimissió com a primer ministre de Bouasone Bouphavanh al final de desembre de l’any 2010, en part motivada per les diferències entre les faccions provietnamita i proxinesa del Partit Popular Revolucionari de Laos, l’any 2011 va començar amb el nomenament d’un nou cap de l’executiu, Thongsing Thammavong Anterior president de l’Assemblea Nacional i membre del politburó del mateix partit, Thongsing va ser escollit unànimement pels 101 membres de l’…

A mitjan gener es va celebrar la primera cimera econòmica de la Lliga Àrab a Kuwait, on es van abordar qüestions relacionades amb el desenvolupament del món àrab i les conseqüències de la crisi financera mundial Els líders participants van secundar la posada enmarxa, el 2010, d'una unió duanera, el primer pas cap a un mercat comú, i la creació d'una xarxa elèctrica i una xarxa de ferrocarrils panàrab La trobada va tenir lloc en un context de divisió en el món àrab a conseqüència de la manca d'acord en una postura comuna durant l'ofensiva israeliana del desembre del 2008 al gener del 2009 a la…

L'oposició va guanyar les eleccions legislatives anticipades del febrer L'aliança opositora d'islamistes, nacionalistes i independents va obtenir 34 dels 50 escons de la cambra Els islamistes sunnites, que només tenien 9 escons en l'anterior assemblea, en van obtenir 23 La minoria xiïta, el 30% de la població, en va obtenir set el Bloc d'Acció Popular nacionalista, cinc, i els liberals, dos Cap dona no va aconseguir representació Aquestes eleccions van ser convocades després de la dissolució del Parlament al desembre del 2011, arran de la dimissió del Govern motivada per l'onada de…

Entre el gener i el març nombroses manifestacions van modificar el sistema polític d’Egipte El 25 de gener, milers de persones van participar en una gran concentració responent a la crida dels Germans Musulmans i altres organitzacions, per a protestar contra la repressió policial, la carestia de la vida i l’atur Les manifestacions es van transformar els dies següents en un moviment de revolta similar al que es va produir a Tunísia El dia 27 de gener, internet, àmpliament utilitzat com a mitjà mobilitzador, va ser tallat a tot el país El 28, el Govern va instaurar el toc de queda al Caire,…

Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres,  La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la força més…

Metge de professió, inicià la seva carrera política al Partit Comunista, del qual fou expulsat l’any 1966 Posteriorment participà en les protestes del maig del 68 i des d’aquest any treballà com a metge en missions humanitàries en diversos països subdesenvolupats o amb conflictes armats, i fundà l’organització Metges Sense Fronteres 1971, de la qual fou el president fins al 1979 L’any 1980 creà l’entitat Metges del Món  Membre del Parti Socialiste , sota la presidència de François Mitterrand, des del 1988 ocupà càrrecs governamentals secretari d’Estat d’Acció Humanitària de l’oficina del…

Militant del PCUS  des del 1948, fou primer secretari del Komsomol 1975-61 i del partit comunista a Geòrgia 1972, membre del comitè central 1976 i del politburó del PCUS el 1985, any que substituí Andrej Gromyko al ministeri d’afers estrangers Molt compromès amb la perestroika de Gorbačov , en aquest càrrec es féu notar pel seu distanciament amb l'ortodòxia comunista, i negocià amb els Estats Units una significativa reducció dels arsenals de míssils d'abast mitjà, ordenà la retirada soviètica de l'Afganistan, permeté la reunificació alemanya i retirà els contingents soviètics dels antics…

Estudià dret i el 1997 fou elegida secretària d’organització de les Joventuts Socialistes d’Andalusia Regidora de l’Ajuntament de Sevilla 1999-2004 i diputada des del 2004 al Parlament d’Andalusia, fou diputada al Congrés dels Diputats 2004-08 i senadora 2011-12 Des del maig del 2012 al setembre del 2013 fou consellera d’Igualtat de la Junta d’Andalusia, sota la presidència de José Antonio Griñán , al qual succeí en el càrrec el 5 de setembre del mateix any i, al novembre, a la secretaria general del PSOE d’Andalusia El gener del 2015 trencà l’aliança de govern amb Izquierda Unida i convocà…