Resultats de la cerca
Es mostren 1439 resultats
comtat de Hanau
Història
Antic comtat alemany que el 1452 fou dividit, per raons d’herència, en dos comtats del Sacre Imperi.
Situats al cercle de l’Alt Rin el comtat de Hanau-Lichtenberg , que el 1736 passà als landgravis de Hessen-Darmstadt, i el comtat de Hanau-Münzenberg , que el 1736 passà als landgravis de Hessen-Cassel
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
la Bordeta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sants, actualment del districte de Sants-Montjuïc (Barcelona).
La Bordeta nasqué d’un antic edifici al peu del camí Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat i al costat de la Riera Blanca, que ja al segle XVI servia d’hostal i era conegut com l’hostal de Provençana Quan a la fi del segle XVIII arribà la primera industrialització de la capital catalana, amb els prats d’indianes situats al peu de Montjuïc, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou…
sotsvegueria de Besalú
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya depenent de la vegueria de Girona.
Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el comtat d’Empúries…
Bellreguard

Municipi
Municipi de la Safor, al pla al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi.
El terme és dividit en dos sectors separats l’un, al voltant del nucli urbà, és interior, i l’altre, anomenat el Corral d’Hinet, és obert a la mar a través de la platja de Bellreguard El regadiu 234 ha ocupa tot el terme en un 40% aprofita les aigües freàtiques litorals, i la resta és regada per la séquia comuna de Gandia Hi ha, sobretot, tarongers i hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris en un 97% La ramaderia, estabulada, és de bestiar boví, oví i porcí La població, que minvà entre el 1900 i el 1920 2 251 h, ha augmentat des d’…
equiuroïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protòstoms amb simetria bilateral.
A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites…
Guillem Despuig
Música
Teòric de la música, probablement valencià.
Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor…
guitarra-llaüt

Guitarra-llaüt
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada en forma de llaüt, però amb un mànec com el de la guitarra.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec És un instrument híbrid que es desenvolupà durant el segle XVII combinant diferents parts de la guitarra de cinc ordres, característica d’aquesta època, i del llaüt Així, conserva el fons bombat de la caixa de ressonància del llaüt, a la qual s’afegeix un mànec estret amb trasts, similar al de la guitarra D’aquesta conserva, a més, el nombre de cordes cinc ordres dobles i el claviller en forma de pala i amb molt poc angle respecte del mànec Molts llaüts del segle XVII patiren aquesta transformació, ja…
mandola
Música
Instrument de corda pinçada amb mànec i de caixa arrodonida.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Els instruments de majors dimensions es desenvoluparen a Itàlia, Alemanya i Espanya des del final del segle XVII, i es donaren a conèixer també amb el nom de mandora , pandora, bandúrria i, els més petits, mandolina Constaven d’una caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles ordres i diapasó dividit en nou trasts Les primeres mandoles es tallaven d’un sol bloc de fusta, però a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, i el nombre d’ordres s’incrementà…
guitarrón

Guitarrón
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de grans dimensions, emprat a Mèxic en els conjunts mariachi per a fer la funció de baix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Posseeix una caixa molt profunda amb el fons bombat, un mànec curt i sense trasts, i cinc o sis cordes La pala del claviller és plana i les clavilles de fusta estan situades a la part posterior Sorgí en les agrupacions de corda de la regió occidental de Mèxic Jalisco i Nayarit, en substitució de l’arpa, tot i que n’ha heretat certes peculiaritats en l’execució, com l’octavat puntejat simultani de dues cordes en interval d’octava i el bordonejat puntejat en una sola corda Participa tant en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina