Resultats de la cerca

D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963, Not I 1973,…

Publicà La chambre blanche 1895, poesia Influït de primer per Maeterlinck La lépreuse, 1895, aviat esdevingué autor famós de teatre burgès del tombant del segle Ton sang 1897, Maman Colibri 1904, La femme nue 1908, etc

La seva novella The Little Minister 1891, adaptada a l’escena 1897, aconseguí una veritable popularitat Portà al teatre el sentimentalisme escocès La seva recreació del món infantil és notable a Peter Pan 1904 Són remarcables The Admirable Crichton 1902, Dear Brutus 1917 i la novella Farewell, Miss Julie Logan 1931

Fou cantor de la catedral de Salamanca i professor de música a la universitat Les seves sis Farsas y églogas al modo pastoril 1514, dins una concepció típicament medieval, presenten afinitats amb les de Juan del Encina, sobretot quant a les tres peces de caràcter popular De les tres obres religioses cal destacar l' Auto de la Pasión, notable pel seu to patètic i realista

Postpirandellià, el seu món dramàtic es basa en la moral i la fe catòlica, bé que Il seduttore 1951 provocà la reacció del catolicisme oficial Inquisizione 1950, Processo a Gesù 1955, Figli d’arte 1960, L’avvenimento 1968, etc Ha estat director de la “Fiera Letteraria” i director i guionista cinematogràfic

El 1832 fou deportat a Sibèria arran de la seva participació en una conspiració de la noblesa De retorn a Geòrgia el 1852 fundà la revista literària Giskari ‘Aurora’ En les seves comèdies descriu la decadència de la noblesa georgiana en un estil realista que palesa un gran domini de la llengua popular És considerat el creador d’un teatre nacional georgià Destacà també com a traductor de Puškin, Molière, Petrarca i Schiller, entre d’altres De les seves obres cal esmentar El repartiment 1850 i Escenes del passat 1863

Fou educat per la seva mare, vídua, en un entorn pietista que tingué una forta influència en la seva obra, marcada pels dilemes que sorgeixen de la consciència i la llibertat, els quals sovint situà en recreacions d’episodis i personatges històrics Després de graduar-se en literatura per la Universitat d’Uppsala 1964, es dedicà al periodisme, que combinà amb la literatura Publicà, entre d’altres, les novelles Hess 1966, Legionärerna ‘Els legionaris’, 1968, premi del Consell Nòrdic, Katedralen i München ‘La catedral de Munic’, 1972, Musikanternas uttag ‘La partida dels músics’, 1978, Kapten…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995 prescindeixen d’…

Estudià dret i ciències polítiques Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg i després com a ambaixador Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brusselles Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or 1889, La ville 1890, etc, però a…

Jesuïta, ensenyà retòrica a Mòdena Establert a Venècia, publicà novelles La ballerina onorata , 1714 La cantatrice per disgrazia , 1754 La commediante per fortuna , 1755, etc i, sobretot, estrenà obres teatrals en les quals rivalitzà amb Goldoni sense excessiva fortuna L’avventuriere alla moda 1749, Schiava cinese 1753, Il filosofo veneziano 1754, etc