Resultats de la cerca

Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…

Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…

Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari El Proceso  1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos  1930-36, i també escriví en Mi Revista Ilustración de actualidades  1936, de tendència anarquista, Actualidades Paramount  1935-36 i Proyector  1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com Imágenes  1945-61, Fotogramas  1946, Otro Cine  …

Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…

Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més…

Llicenciat en dret 1853, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle  Marià de la Pau Graells fou professor i director, i s’encarregà d’ordenar l’arxiu Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial També fou conservador del Real Museo de Ciencias Naturales, on reordenà les colleccions històriques i etnogràfiques Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats a la revista  Museo Español de Antigüedades Dirigí…

Llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per l’Escola d’Enginyeria d’Indústries de Vigo 1972 i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona 1977, és doctor en Ciències Econòmiques per aquesta universitat 1982, on imparteix la docència Des del 1988 és catedràtic de Política Econòmica i dirigeix diversos projectes de recerca, entre els quals cal esmentar el Grup d’Investigació en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica, i cursos sobre la gestió i regulació dels serveis públics econòmics Assessor d’organismes diversos, entre els quals hi ha les antigues comissions…

Consta de dues illes grans, la Gran Malvina o Malvina Oriental East Falkland i la Soledad West Falkland, i de més de 100 illots El clima és oceànic, amb estius frescs i hiverns rigorosos hi manquen els arbres, per causa del vent Els recursos econòmics són la cria de ramat oví, l’exportació de llana i pell i la pesca La capital és Port Stanley Són dependències de l’arxipèlag de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud Descobertes per l’holandès Sebald de Weert 1600, foren anomenades Falkland pels anglesos 1690 i, al començament del segle XVIII, Malvines pels mariners francesos procedents de Saint-…

La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes dunes,…

Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a participar a…