Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Líbia 2015
Estat
Un any més la situació de gran inseguretat i inestabilitat va marcar la situació sociopolítica a Líbia Després d'un any 2014 marcat pels enfrontaments entre les dues grans faccions en guerra pel control del poder legítim del país, les primeres setmanes de gener del 2015, l'ONU va aconseguir que les parts es comprometessin a signar un alto el foc Concretament, l'autodeclarat Congrés Nacional General i conegut com el Parlament de Trípoli, dominat pel grup Fajr Líbia, van declarar unilateralment un alto el foc que va ser replicat per un segon compromís homònim del govern de Tòbruk, reconegut…
música de l’Uruguai
Música
Música desenvolupada a l’Uruguai.
Música culta La música culta europea arribà a l’Uruguai al segle XVI amb els primers missioners espanyols que s’hi van establir La capital, Montevideo, es fundà l’any 1726 i es convertí en el principal centre musical de l’Estat A la catedral treballaren prestigiosos organistes i compositors, com ara A Sáenz, JJ Sostoa i J Giuffra, i a l’arxiu de l’església de San Francisco es poden trobar obres d’autors europeus, sud-americans i també de músics actius a l’Uruguai des de l’època colonial fins al final del segle XIX En tot aquest corpus, format per 215 composicions,…
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…
Jacques Maritain
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme…
Claudi López i Bru

Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas
© Fototeca.cat
Economia
Empresari i terratinent.
Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya Estudià dret a Barcelona Home de negocis, reuní una immensa fortuna Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat CHADE, Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc Es dedicà a la filantropia acabà la construcció del seminari de Comillas Santander i protegí el…
col·laboracionisme
Història
Política
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i col·laboració amb l’invasor.
Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els resistents A l’…
Nancy Spero
Art
Artista plàstica nord-americana.
Es graduà a l’Art Institute of Chicago el 1949, on obtingué el doctorat honorari el 1991, i també al Williams College el 2001 Estigué casada amb el pintor Leon Golub 1922-2004, amb el qual visqué a Europa en 1959-64, i amb el qual compartí un concepte de l’art amb un alt grau de compromís, que en el seu cas la portà a denunciar la violència i, especialment, l’estreta relació d’aquesta amb el masclisme, aspecte molt manifest en les seves obres Coherent amb aquest missatge, fou molt activa en el moviment feminista dels anys seixanta El seu llenguatge, inicialment figuratiu, no està adscrit a…
Jaume Joan Falcó i Segura
Literatura
Matemàtiques
Poeta i matemàtic.
Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar Operum poeticorum Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques, elegies,…
,
Aaron Rosand
Música
Violinista nord-americà de pare polonès i mare russa.
Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim…
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina