Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Heinrich Finck
Música
Compositor alemany.
Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria…
,
música d’Austràlia
Música
Música desenvolupada a Austràlia.
Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…
mutacions de l’orgue
Música
Jocs de boca de l’orgue (mixtures simples) emprats per a donar els harmònics que acompanyen les melodies; poden donar-los un acompanyament tonal diferent, segons l’ús que hom en fa.
música de Noruega
Música
Música desenvolupada a Noruega.
Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544 figura com a prevere i cantor a l’església…
Maurice Ravel

Maurice Ravel (1926)
(CCC) Scott, Vera Prasilova / Rice University
Música
Compositor francès.
Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i…
Giovanni Battista Martini
Música
Teòric musical, compositor i pedagog italià.
Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements…
Xavier Turull i Creixell

Xavier Turull i Creixell
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat…
,
música del monestir de Sankt Gallen
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Sankt Gallen situat a Suïssa i un dels centres musicals i literaris més importants de l’època carolíngia.
Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina