Resultats de la cerca

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…

Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista  i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un…

Fou fundat el 1955, resultat de la fusió del Partit Liberal i el Partit Democràtic, per tal d’oposar-se al Partit Socialista, que gaudia aquests anys d’una gran popularitat Des de l’any de la fundació fins al 1993 fou ininterrompudament el partit governant i mantingué la majoria al parlament Rebé un fort suport dels EUA, que temia el decantament del Japó vers l’URSS Al final dels anys setanta, començaren a fer-se públics els escàndols derivats de l’estructura clientelar del partit i els vincles amb el món dels negocis El 1993 fou derrotat per primer cop en les eleccions, però el collapse del…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona , durant els anys d’estudiant fou militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC i membre de la junta de govern i del claustre d’aquesta universitat Posteriorment treballà en l’empresa privada El 1993 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit del qual és membre de l’Executiva Nacional Entre el 1996 i el 2003 ocupà diversos càrrecs a l’Administració pública catalana, entre els quals el de director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i el de membre de…

Filla d’un exiliat i una mestra francesa, el 1969 es llicencià a la Universitat de Barcelona i el 1981 es doctorà amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona , on desenvolupà la seva tasca docent com a professora titular de Fonament de les Anàlisis Econòmiques, i de la qual fou també vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació Interuniversitària 2002-05, collaboradora a l’Institut de Ciències de l’Educació i representant de la UAB a la Xarxa Vives d’Universitats 2002-09 Fou professora visitant en diverses universitats la Universitat d…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…

Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’…

Vida El seu pare fou el poeta Carles Fages i de Climent , que ocasionalment exercí de productor amb la seva marca Producciones De Climent Mosquita en palacio , 1942, Joan Parellada Abandonà la carrera de dret per la de periodisme Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d’intellectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya Exiliat a París 1971-75, hi feu de corresponsal de Tele-exprés , i com a militant del PSUC fins el 1985 fou secretari de Santiago Carrillo La seva etapa de cineclubista s…

Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…