Resultats de la cerca

Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…

El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386 desembarcà a Galícia,…

Amistançada un quant temps amb Ferran II de Lleó, del qual tingué l’infant Garcia mort abans del 1184, s’hi casà pel maig del 1187 Arran d’aquest matrimoni els Haro assoliren un gran ascendent a la cort lleonesa En infantar un nou fill, Sanç 1188, es produïren greus dissensions entre Urraca, que pretenia la corona per a aquest, i el seu fillastre, el futur Alfons IX, fill de Ferran II i de la seva primera muller, Urraca de Portugal, però a la mort de Ferran II 1188 la noblesa de Lleó s’inclinà a favor del príncep Alfons, que fou entronitzat Amb l’ajuda del rei castellà Alfons…

Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…

Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia 1469 En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia 1463, Moldàvia i Valàquia 1467 i Sèrbia 1482 Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’emparà de Viena 1485 i de…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les…

Un dels trets distintius de la societat catalana del set-cents, en sintonia amb les transformacions que s’estaven produint en els països europeus que s’encaminaven cap al desenvolupament capitalista, fou la superposició d’un ordre social basat en la fortuna, és a dir en les classes, al de la vella divisió estamental Pel que fa a Catalunya, Josep Fontana ha sintetitzat el complex quadre de relacions socials que s’establiren arran de les transformacions econòmiques Al capdamunt hi havia una noblesa diversificada uns pocs grans d’Espanya que no residien al país, una noblesa titulada i unes…

Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el 1797, muller de Giulio…