Resultats de la cerca
Es mostren 1962 resultats
Honorat de Pallejà i Riera
Història
Política
Polític.
Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze…
Antoni Edo Mosquera
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i cartellista.
Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data en què l’…
Joan Clarós i Preses
Història
Militar
Militar.
Participà 1793 en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona Al començament de la guerra del Francès 1808 li fou confiada 15 de maig per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei 23 de juliol, de Girona 20 d’agost, que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona 1809, en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat 9 de març, i que la retirada de…
Miquel III

Miquel III
© Fototeca.cat
Història
Emperador d’Orient (842-67).
Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842 Anys més tard 856, refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas , al qual donà el rang de cèsar Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma 858 Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou derrotat a…
Ellen Patricia MacArthur
Vela
Navegant britànica.
El 1998 fou nomenada Navegant de l’Any de la Gran Bretanya El 2001 fou segona en la Vendée Globe, una regata al voltant del món sense assistències ni escales El 2003 un accident l’obligà a abandonar la competició pel rècord del món El 2004, a bord del B&Q/Castorama, un trimarà un vaixell de tres cascs de 23 metres d’eslora adaptat a les seves condicions físiques establí un rècord en la travessa de l’Atlàntic i el 28 de novembre de 2004 inicià un nou intent de volta al món en solitari, que completa amb èxit el 7 de gener de 2005, amb una nova marca mundial 71 dies, 14 hores, 18 minuts i 33…
Lluís Millet i Farga
Música
Violoncel·lista.
Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en la lluita,…
,
castell de Sant Felip

Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per ordre del…
pobresa
Economia
Situació relativa de determinades zones o països, respecte a d’altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda.
Per a alguns autors aquestes zones o països es troben en la impossibilitat d’assolir un creixement autosostingut a causa de llurs relacions econòmiques internes, que impedeixen l’arrencada de llur producció i de la renda total a repartir Aquesta situació, anomenada cercle viciós de la pobresa , es materialitza en l’existència d’un baix nivell de demanda, un mercat migrat i una escassa possibilitat d’estalviar La insuficient disponibilitat de capital obliga a treballar amb productivitats molt baixes, que alhora donaran lloc a una migrada producció i a una renda que obligarà a…
trascol
Ecologia
Aigua de la pluja que degota a través dels arbres, des de les capçades fins a terra.
El trascol és la fracció quantitativament més important de l’aigua de pluja que cau sobre un bosc, ja que representa entre el 60% i el 85% de la precipitació anual Es pot considerar que és l’aigua precipitada que queda després que se n'evapori una part des de les capçades i l’altra rellisqui pels troncs Tots aquells factors que tendeixin a augmentar les pèrdues per l’evaporació directa o l’escolament cortical tendiran a disminuir el trascol El trascol es reparteix d’una manera molt heterogènia dintre del bosc i això obliga a installar-hi un nombre elevat de pluviòmetres per a…
aluminosi
Construcció i obres públiques
Pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós als esforços de compressió.
La pèrdua de resistència resulta del fet que, amb el temps, es formen fases hidratades cristallines i amorfes en els aluminats de calci que componen aquest ciment aquestes fases, inestables, es transformen en substàncies estables que alteren la composició inicial del ciment i, per tant, la seva resistència D’altra banda, a les bigues de formigó armat fetes de ciment aluminós, els canvis químics que aquest experimenta originen la despassivació de les armadures, que esdevenen molt més vulnerables a la corrosió electrolítica A Espanya, hi ha un nombre elevat d’habitatges, construïts sobretot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina