Resultats de la cerca

El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà aviat, quedant dins el terme de Sant Boi de Lluçanès, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi Les primeres notícies de l’existència de la capella es troben a partir de l’any 1077 El 1358 es confirma la seva vinculació a la parròquia de Sant Boi, però després aviat desapareix de la documentació De la capella no queda cap rastre, si bé al seu emplaçament hi ha ara el mas Santponç, que conserva encara el nom antic

Aquesta església, al nord del terme municipal, presideix el petit nucli d’Esblada avui despoblat No ha tingut mai consideració de parròquia, i per aquesta raó no és esmentada en les diferents butlles adreçades a l’església de Tarragona a la segona meitat del segle XII Fou una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol El Pla de Vicaries de 1772 la convertien vicaria nutual L’edifici actual és una construcció d’origen romànic, però tan modificat que no pot ser considerat com a tal

Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa

Són poques les notícies conegudes sobre aquest castell Un únic document del segle XI fa referència al castell de Tella, que sembla localitzar-se a la parròquia de Peracalç, al sud-est del terme de l’antic municipi de Montcortès L’any 1071 els marmessors de Ramon Miró donaren a la canònica de Santa Maria i Sant Ermengol de la Seu d’Urgell els alous que tenia al mont Perella, al terme del castell de Tella “ ipso castro que vocatur Tella ”, és a dir, l’església de Sant Llorenç, situada a la parròquia de Peracalç

Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana

Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de…

El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es resolgueren amb l’…

L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya