Resultats de la cerca
Es mostren 1996 resultats
Castell d’Espinavessa (Valls)
Art romànic
Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa,…
Sant Andreu de Valldarió (la Roca del Vallès)
Art romànic
A la partida o antiga quadra de Valldarió o Valldoriolf, situada sota el cementiri de Granollers vers el barri de la Torreta, al punt de contacte dels municipis de la Roca amb el de Granollers, hi hagué una antiga església dedicada a sant Andreu El lloc és citat com la villa o valle Aríulfo des del 945 i l’església ho és entre el 993 i el 1581 Hi ha deixes a les seves llànties el 1358, i el 1449 es parla de dos parroquians de Sant Andreu de Vall d’Oriolf , cosa que sembla indicar que tenia una certa categoria parroquial Consta, però, que el 1508 ja depenia religiosament de Sant…
manilla
Jocs
Joc de cartes en què la carta més alta és el nou.
Generalment hi juguen dos contra dos, però hi pot jugar cada jugador pel seu compte manilla barrotada Als Països Catalans, és un joc molt popular, i hom el coneix també amb el nom de botifarra Consisteix a arribar a obtenir la suma de punts fixada per endavant de 100 a 120, en les diverses mans de què consta la partida i basant-se en una escala de valors que va de la manilla, l’as, el rei, el cavall i la sota fins a la resta de cartes de cada coll, en sentit de puntuació decreixent La persona que inicia el joc fixa l’atot que ha d’ésser seguit per tots els jugadors En…
Club Tennis Lleida

Lliurament de premis del trofeu Ana Huidobro del 2011, organitzat pel Club Tennis Lleida
Club Tennis Lleida
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Lleida.
Fundat al voltant de l’any 1918, participa en els campionats estatals masculins i femenins absoluts Disposa d’escola de tennis i més de trenta equips en totes les categories d’edat que participen en les competicions del tennis català, la majoria en categoria d’or Al llarg de la seva història, organitzà competicions com la Copa de Sa Majestat la Reina, la Copa Galea, dues eliminatòries de la Copa Davis, una de la Fed Cup femenina, o els actuals concursos internacionals el trofeu femení Ana Huidobro, del circuit WTA, i una prova del Circuit de Tennis Català de l’ATP També té escola de pàdel i…
Castell de Racots (Verdú)
Art romànic
L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la…
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona…
Gabriel Planella i Domènech
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia…
Sant Quirze de la Grallera (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser una simple capella per al culte de l’escassa població del lloc de la Grallera, dins el terme de Rúbies, que no sembla pas que arribés a tenir la consideració de quadra A través de la parròquia de Rúbies depengué del priorat de Santa Maria de Meià Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir les esglésies que tenia per donació del…
Torre de la Vall o de Salvaterra o de Gandesola (Benissanet)
Art romànic
Situació Construcció de base rectangular, força malmesa, on són visibles els nivells dels diferents trespols ECSA - J Colomé Aquesta torre és situada damunt d’unes roques, al vessant oest d’una petita vall orientada de NE a SW, que desemboca al Riu Sec Resta damunt d’una zona de camps, solcada per l’anomenat barranc de la Torre Aquesta vall és un enclavament del municipi de Benissanet, que hom ha considerat que correspon a l’antic lloc de Salvaterra 1 km al S de la torre hi ha la partida de les Salvaterres o de Gandesola 2 km al NE de la torre hi ha la partida de Gandioles, ja al terme de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina