Resultats de la cerca
Es mostren 2734 resultats
Sant Salvador de Claret, després Santa Anna (Santpedor)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret No degué passar de capella rural, encara que durant un temps funcionà com a hospital El lloc de Claret és documentat des del 1082, l’església ho és el 1063, però és una data dubtosa, essent més segura la del 1199 i del 1202 i d’altres referències del segle XIII Al segle XIV l’església acollí donats i funcionà com a hospital Al principi del segle XVI l’advocació de Santa Anna anà substituint la primitiva Més tard la capella es traslladà al costat de l’església parroquial de Santa Maria de Claret començant les…
Sant Salvador de Vergós de Cervera
Art romànic
Aquesta església es troba a l’agregat de Vergós de Cervera, a la vall del riu d’Ondara L’origen d’aquesta parròquia es remunta a mitjan segle XI, en què es procedí a repoblar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Vergós apareix ja en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb els noms de Vergos, Vergus i Vergoss Aquesta vinculació a la diòcesi osonenca es mantingué fins al final del segle XVI, que s’Integrà al nou bisbat de Solsona La primitiva església de Sant Salvador fou abandonada a l’inici del segle…
Mare de Déu de Jafra (Olivella)
Art romànic
En trobar-se documentat el nom de Jafra al segle XIII i el castell del mateix nom al segle XIV, tot fa pensar que la capella dedicada a santa Maria devia ser anterior al segle XIII Tanmateix, l’església no és documentada fins al segle XIV El 1413 l’església de Santa Maria de Jafra es trobava en un lamentable estat, ja que tant el rector com la feligresía havien mort Per aquest motiu, el 1432 l’església de Santa Maria de Jafra s’integrà dins la parròquia de Sant Pere d’Olivella De la primitiva església de Jafra no resta cap vestigi L’actual edifici sembla ser obra del segle XVII…
Palau Finestres (Barcelona)
Art romànic
Aquest antic edifici és situat a l’actual número 23 del carrer de Montcada, dins el barri de Santa Maria Malauradament, ara per ara no coneixem cap notícia documental sobre la història de l’edifici Sembla però, per les restes que conserva encara avui, que es tracta d’una casa construïda al segle XIII Amb tot, la façana i l’escala principal corresponen al segle XIV, com també la torre quadrada que té situada en un dels extrems de l’esmentada façana Aquesta torre encara conserva una finestra triforada Als segles XVI i XVII li foren afegits els balcons de la planta noble i algunes portes S’hi…
Sant Esteve de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de la Morana L’actual…
Sant Mateu de Montbui
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760.
Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de…
castell de Vilamalefa
Castell
Antic castell de l’Alt Millars, origen de la vila del Castell de Vilamalefa i de la nova vila de Vilafermosa.
Queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila El nom fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa , afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares i Castelvispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa A Cedraman hom ha previst la construcció d’un pantà El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció…
Casarilh

Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, a llevant de l’antic terme d’Escunyau.
L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la…
Sarroqueta

Sarroqueta, abans de l’ensorrament de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 140 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Llesp.
És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou una …
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina