Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Jorge Luis Batlle Ibáñez
Política
Polític uruguaià.
Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual afrontà la qüestió dels…
Carlos Mauricio Funes Cartagena

Carlos Mauricio Funes Cartagena
© Presidencia del Gobierno del Salvador
Política
Polític i periodista salvadorenc.
El 1986 començà a exercir com a reporter de la televisió estatal Canal 10 L’any 1991, fundà el Centre d’Audiovisuals de la Universitat Centreamericana i des del 1992 dirigí un programa d’entrevistes El 1997 fou nomenat director de Noticiero Hechos , d’una emissora privada, des d’on criticà l’actuació governamental del partit ARENA El 2007 abandonà la carrera periodística per dedicar-se a la política i fou candidat presidencial del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN per a aconseguir la presidència del país En les eleccions del març del 2009, Funes derrotà per…
Benafigos

Església de Sant Joan Baptista, a Benafigos
(CC BY-SA 4.0) Juan Emilio Prades Bel
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la dreta del riu de Montlleó.
El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de granja hi ha 58…
Sant Ildefons

Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació…
municipalització
Dret administratiu
Procediment previ per a la gestió directa de serveis de caràcter econòmic, mercantil o industrial per part dels municipis.
Pot establir-se en règim de monopoli o de lliure competència Es poden municipalitzar sense monopoli els establiments de forniment d’articles alimentaris o de primera necessitat, habitatges, pòsits, institucions de crèdit i d’estalvi i espectacles públics La llei de règim local de l’Estat espanyol preveu la municipalització amb monopoli de l’aigua, l’electricitat, la recollida i l’aprofitament d’escombraries, les clavegueres, les llotges, els mercats, els escorxadors, les cambres frigorífiques i les pompes fúnebres Els serveis municipalitzats poden ésser prestats per mitjà de gestió directa,…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
Claude Monet
Dona amb ombrel·la, de Claude Monet
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat…
Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart i Bertran
© Fundació Espai Guinovart
Pintura
Pintor.
Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…
penombra de la lluna
Astronomia
Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Lluna (eclipsi).
Llibre del consolat de mar
Historiografia catalana
Compilació privada de dret mercantil marítim i comercial català del s. XIV, elaborada a Barcelona, que arribà a tenir autoritat de llei.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina