Resultats de la cerca

Edità els poemes de l' Edda 1867, sostingué amb rigor científic l’origen de les sagues a Estudier over de nordiske gude- og heltesangs oprindelse ‘Estudis sobre l’origen de les llegendes divines i heroiques del nord’, 1881-89 i, amb Magnus Olsen, desxifrà una collecció d’antigues inscripcions rúniques de Noruega i l’edità 1891-94

Autor d’un estudi bàsic sobre l’estructura del ronyó 1662, són també importants les seves aportacions sobre la fisiologia del sentit del gust

És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o collectori de cirurgia Barcelona 1492, en collaboració amb Jeroni Mas

Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles 1677

Així, a El professor —diuen que ho és— de química el sintagma el professor de química és partit per la inclusió del període diuen que ho és , i hi ha hagut, doncs, una disjunció

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota…

Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i…

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Yale 1960 i doctorat en econòmiques pel Massachusetts Institute of Technology MIT, fou professor assistent i professor assistent associat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1963-65 L’any següent passà al MIT, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica com a professor associat 1966-70, i professor des del 1970, i cap del departament de ciències econòmiques 1985-86 La seva recerca s’ha centrat en els camps de les finances públiques, l’optimització de recursos, la distribució del risc…

Doctorat en musicologia a la Universitat de Viena 1934, fou deixeble de R Lach, A Orel i R Haas Rebé lliçons de teoria i composició d’A Berg 1927-35 i A Webern 1936-38 Des del 1920 exercí la crítica musical en diverses publicacions, tant vieneses com estrangeres El 1938 anà a Basilea, on treballà com a escriptor i professor a la Technische Hochschule de Zuric 1959-70, institució de la qual esdevingué professor honorari 1958 i professor titular 1967 Formà part d’un petit grup de periodistes musicals -juntament amb Th Adorno, E Stein i altres- que…