Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme R Viladés L’església de Santa Margarida és situada en un lloc alçat, al costat mateix de la imponent masia, antiga fortalesa del Mercadal, i dominant l’ampli espai geogràfic de la Vall de Lord, ja als límits de la comarca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 RVL Per la carretera de Berga a Solsona, just al quilòmetre 30, hi ha l’hostal de Cal Majoral d’aquí surt una pista de terra…

De l’antic castell de la Pobla de Lillet no en queda cap resta visible i només trobem el seu record en la toponímia l’actual rectoria és construïda sobre un indret que hom anomena “El castell”, potser indicatiu del lloc on s’erigia la fortalesa L’origen del castell de la Pobla s’ha de relacionar amb la política repobladora que varen dur a terme els senyors de Mataplana a la vall de Lillet Fins al segle XIII aquesta vall va ser defensada per l’antic castell de Lillet que ja apareix documentat el segle IX, però, quan aquest va començar a decaure, els Mataplana varen iniciar la construcció d’una…

Situació Fragment de la torre mestra, únic vestigi del castell ECSA-I Estany Les restes de l’antic castell d’Amorós són incloses en el perímetre d’una de les cases que formen la població d’Amorós, la qual s’emplaça a llevant del terme i domina l’entrada a una de les valls que enllacen amb la rasa de la Coma, la qual s’obre a l’Anoia Mapa 34-15 390 Situació 31TCG690126 Per a accedir a Amorós, cal prendre una pista que parteix del sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El pany de paret que s’ha conservat del castell es troba en un pati que hi ha entre les cases anomenades Seneca i Rabasser…

Aquest mapa mostra les àrees d’influència de les religions amb més difusió mundial Presenta també, en un cert sentit, un recorregut històric i cultural, perquè s’hi reflecteix de quina manera els diferents estats del món han quedat emparentats mitjançant la religió Les cinc grans religions que es poden veure en el mapa tenen el seu origen fora de l’àrea que actualment anomenem món occidental Més encara, totes cinc tenen els seus orígens en el continent asiàtic Les tres religions abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam van originar-se en la regió que anomenem Pròxim Orient l’hinduisme i el…

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland  o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…

Situació L'edifici de Sant Esteve d’Enseu, d’estructura simple, presideix un petit nucli ara deshabitat ECSA - A Roig L’església de Sant Esteve es troba a l’entrada mateix del poble d’Enseu Tot i que encara les cases es mantenen en peu i en alguna d’elles s’han fet obres recentment, ja no hi ha cap habitant permanent en el lloc Mapa 33-11252 Situació 31TCG422879 Aquest petit poblet es troba assentat en el vessant dret del barranc que baixa de la muntanya de Baén i que neix en el collet de Sant Sebastià, i passa per Baén i pel lloc d’Enseu i desguassa a la Noguera al costat mateix del monestir…

Situació Vestigis del que probablement fou un tros de mur del castell, avui totalment colgat al sòl F Junyent-A Mazcuñan El castell devia erigir-se dalt un turonet que es dreça al costat del fossar i que hom anomena “El Castellot”, a redós del qual s’arrauleixen l’església i les poques cases que constitueixen aquest llogarret, situat a la banda dreta de la riera de Matamargó i a l’extrem nord-occidental del terme, en un indret que ja raneja el Solsonès Long 1°39’28” - Lat 41°50’42” Hom hi arriba emprenent la carretera de Manresa a Solsona, a l’esquerra de la qual i després d’haver passat…