Santa Margarida del Mercadal (l’Espunyola)

Situació

Vista exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme.

R. Viladés

L’església de Santa Margarida és situada en un lloc alçat, al costat mateix de la imponent masia, antiga fortalesa del Mercadal, i dominant l’ampli espai geogràfic de la Vall de Lord, ja als límits de la comarca. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 93,3 — y 57,6 (31 TCG 933576). (RVL)

Per la carretera de Berga a Solsona, just al quilòmetre 30, hi ha l’hostal de Cal Majoral; d’aquí surt una pista de terra en direcció a ponent, que cal seguir uns 4 quilòmetres llargs fins arribar a la masia del Mercadal. L’església de Santa Margarida és al costat mateix de la casa.

Per no equivocar-se de camí cal seguir sempre el més fressat i que va paral·lel als pals del corrent elèctric; la masia del Mercadal és l’última electrificada i guarda la clau de l’església. (JPC)

Història

L’església de Santa Margarida del Mercadal o del Cint, dins l’antiga Vall de Lord i comtat d’Urgell, no fou mai església parroquial; possiblement depenia de la parroquial de Sant Sadurní del Cint.

El lloc del Cint (Cincto) apareix esmentat des de molt antic en la documentació medieval. El lloc fou repoblat pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878, juntament amb Terrers, Travil, Sisquer, Llinars i altres llocs de la Vall de Lord; el bisbe Galderic d’Urgell va refer-hi l’organització parroquial i adquirí drets en aquest lloc. Més tard el comte Sunifred II d’Urgell els usurpà i foren reclamats l’any 948 pel titular de la seu episcopal d’Urgell, Guisad II.

L’any 1312 la capella del Mercadal (capella mercadalt) surt esmentada en la visita al deganat de la Vall de Lord; malgrat aquesta menció, creiem que l’església de Santa Margarida fou visitada, però no com a parròquia.

Santa Margarida fou vinculada, a la baixa edat mitjana, als dominis de la casa comtal de Cardona i fou cedida a l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona. L’any 1442 Joan Campany, rector de l’església de Cervera, feu testament i després de fer diferents deixes a Sant Miquel de Cardona estipulà que la comunitat d’aquesta església havia de donar anualment deu sous als posseïdors del benefici de Santa Margarida del Mercadal (Beate Margante in capella heremitana del Mercadal dicte ville Cardone), per tal que el beneficiat comprés pa i vi per a distribuir-los entre els pobres un dia a l’any.

El segle XV la comunitat continuava satisfent aquesta disposició a l’església de Santa Margarida de Mercadal, coneguda també aquest segle com a Santa Margarida de Vall de Lord.

El segle XVIII la capella devia quedar reduïda al culte privat de la masia del Mercadal, car no apareix esmentada com a sufragània. Avui l’església no té culte. (RSR)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, exemplar molt senzill a base d’una petita nau rectangular, rematada a llevant per un absis semicircular i amb la porta d’entrada oberta al mur de migjorn.

J. Pons

L’església del Mercadal és una petita construcció d’època romànica, senzilla de formes però molt reeixida en tots els seus aspectes. Santa Margarida és una esglesiola d’una sola nau rectangular, coronada a llevant per un absis i amb un petit campanar al mur de ponent.

La nau és coberta amb una volta de canó i l’absis, més estret que la nau, amb una volta de quart d’esfera. L’edifici és totalment mancat d’ornamentació.

Les obertures són molt simples; al centre de l’absis hi ha una finestra, tapada a l’interior i coronada amb un arc monolític de mig punt tallat en una única pedra; la resta d’obertures s’escampen pels murs de migdia i tramuntana.

La porta és al mur de migdia de la nau i és un senzill exemplar amb un arc de mig punt adovellat, situada gairebé als peus de l’església. L’interior de l’edifici conserva una part de l’arrebossat del segle XVIII que modificà únicament l’aspecte interior. Als peus de l’església s’alça un petit campanar d’un sol ull i molt rústec.

L’aparell és fet amb grans blocs de pedra força regular, col·locats a trencajunt i en filades molt seguides, iguals tant en els murs de la nau com els de l’absis.

L’església de Santa Margarida de Mercadal podria ésser un edifici del segle XII que repeteix un model i un esquema molt simple i molt usual a la comarca, però que en aquest cas és molt reeixit. (JPC)

Bibliografia

  • Joan Serra i Vilaró: Història de Cardona, llibre IV, Tarragona 1962, pàgs. 107-108
  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 90