Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
digestió
Química
Contacte prolongat de dues substàncies per a produir una transformació química.
La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en…
hidròlisi
Química
Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.
Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la constant de dissociació de l…
Johann Wolfgang Döbereiner
Química
Químic alemany, professor de química a la Universitat de Jena (1810).
A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer
acidificable
Química
Que pot ésser acidificat per una transformació química espontània o provocada.
droga
Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.
bioreacció
Bioquímica
Reacció química que s’esdevé en els éssers vius, reacció bioquímica.
Badische Anilin-und Soda-Fabrik AG
Química
Empresa química alemanya fundada el 1865 a Ludwigshafen per F. Engelhorm.
El 1925 fou integrada a la AG IG Farbenindustrie L’any 1935 fabricà les primeres cintes magnetofòniques Després de la Segona Guerra Mundial, recuperà la seva plena autonomia i els seus actius Des del 1952 és una de les tres empreses químiques més grans d’Alemanya i la quarta a escala mundial El 2002 les seves vendes foren de 32 216 milions d’euros i ocupava 89 389 treballadors arreu del món El 1963 creà BASF espanyola, amb domicili a Barcelona A Catalunya destaca el centre de producció de Tarragona, on fabrica alcohols, plastificants i altres productes químics, a més de centres a Badalona, l…
Andreas Libau
Química
Alquimista, considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.
Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de substrats inorgànics en medis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina