Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Sant Pere d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’Altet era possessió seva…
Santa Maria de Rialb
Art romànic
L’església parroquial de Rialb degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila i el castell de Rialb, documentat des del 1065, però no en tenim referències directes fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 En la visita pastoral del 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialat de Sort, pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill del vescomtat de Castellbò, on es fa constar…
Castell del Bisbe (Sant Adrià de Besòs)
Art romànic
L’origen del castell i la baronia de Sant Adrià es troba en una sèrie d’alous que el bisbe de Barcelona va comprar en aquest lloc aprofitant la baixada de preus provocada per la venda massiva de terres després de la ràtzia d’AI-mansor del 985 Poc després el bisbe hi devia fer bastir l’església i, més tard, el castell, formant així les edificacions bàsiques de la baronia El castell episcopal era un edifici antiquíssim que s’alçava davant la façana de l’església, al lloc que ara ocupa la plaça de la Vila En un principi era una fortalesa romànica, però en època gòtica va esdevenir mansió…
Sant Pere d’Alfarràs
Art romànic
El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències Inclosa dins el bisbat de Lleida, se sap…
Santa Maria de Vensilló (els Alamús)
Art romànic
Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’ Avinquin sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any 1312,…
Sant Ponç de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’aquesta…
Ramon Erra i Macià
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà…
,
Teodor Aubanel

Teodor Aubanel
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta occità.
Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal…
Sant Pere de la Cardosa (Cervera)
Art romànic
Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història Del lloc de la…
Petrus de Cruce
Música
Compositor i teòric francès o italià.
No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina