Sant Pere de la Cardosa (Cervera)

Situació

Façana de llevant, molt modificada.

ECSA-M. Catalan

L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest. El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball.

Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG546183.

Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt. A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa. (XSB)

Història

Del lloc de la Cardosa hom té referències des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers. És molt possible que en els primers temps, el servei religiós de l’església d’aquesta quadra, inclosa en el bisbat d’Urgell, estigués encarregat al capellà de Sedó. De l’església de la Cardosa no s’han localitzat fins a l’actualitat referències directes. Tot i això, un document datat el 1139 en què consta que Guillem Ramon vengué el feu que tenia al lloc de la Cardosa a la canònica de Santa Maria de Solsona proporciona una notícia indirecta; entre els que signen com a testimonis en aquesta escriptura hi ha, a més del cavaller Arnau de Rubiol, el sacerdot Arnau de Malgrat, tres veïns del poble i el prevere escrivà, anomenat Arnau. Aquest prevere Arnau, que va redactar-ne l’escriptura, molt probablement devia ser el capellà del temple de Sant Pere de la Cardosa. (ABR)

Església

L’església de Sant Pere, d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb un curt transsepte obert a la nau mitjançant arcs de mig punt, té característiques irregulars i modificacions importants tant a l’interior com a l’exterior. Així, la capçalera, sense absis, és situada a ponent, i a la façana oposada, és a dir, a llevant, hi ha una portalada antiga, feta amb arc de mig punt adovellat i una petita motllura que l’emmarca; aquesta porta es troba parcialment encoberta per un contrafort de gran amplada que correspon a un reforç posterior, el qual inclou també una franja horitzontal a mitjana alçada de la façana, dins la qual, i sobre l’eix de la porta, hi ha una petita finestra quadrangular. Un xic desplaçat respecte a aquest eix, un campanar d’espadanya de dos ulls corona la façana.

L’aparell de l’edifici és fet de carreus irregulars, disposats en filades uniformes, fins a l’alçada d’una cornisa que per sobre la portalada ressegueix les façanes sud i est, mentre que l’aparell del contrafort i mur de reforç és de carreuó irregular i amb tendència a la uniformitat. Per sobre d’aquest reforç es recupera l’antic aparell. Una altra cornisa igual que l’anterior defineix la base del campanar a la façana de llevant. Possiblement, la construcció originària és del segle XII. (XSB)