Resultats de la cerca

Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc El 1874 intervingué en…

Proper políticament a Manuel Serra i Moret, el 1924 fou elegit regidor i esdevingué tinent d’alcalde de Mataró, on impulsà l’Arxiu Històric, la Biblioteca del Parc i reformà el Parc Central Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou empresonat i, en ser alliberat, se li prohibí residir a Mataró Fou director de la revista Mediterrània  de Mataró Publicà llibres de poemes, de caràcter simbolista i popular Galanies d’amor 1921, El cavaller del pler 1927, escrit amb un prosaisme proper a Sagarra, La caravana 1950, un llarg poema en dotze cants, Pompa de somnis 1949, Galanies 1952, El…

Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901 Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos i Cauto y Cía També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art El 1920 tornà a Barcelona hi féu decoracions i també a Nova York, on es traslladà un temps Professor…

Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español  i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència…

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1915, féu el doctorat en anàlisis clíniques a Madrid El 1927 es féu càrrec de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca 1924 i de la de Barcelona 1933 Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca, la presidí del 1925 al 1931 S'integrà dins Acció Republicana de Mallorca, i després de la creació d’Esquerra Republicana de Balears abril del 1934 formà part del seu consell regional Fou regidor del primer ajuntament republicà i patrocinà el…

Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona 1976, fou editor i director de la revista d’història L’Avenç en 1977-84 i coeditor de la revista Saber en 1980-83 Aquest any fou un dels promotors i el primer president de l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també fou nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona Desenvolupà també el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB i el 1987 fou designat coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment assumí el càrrec de director gerent de l’Institut de…

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard…

Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el…

Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a inspector de treball i després fou professor de dret del treball a la Universitat Autònoma Milità a l’Organització Revolucionària de Treballadors 1970-72, al grup “el Topo Obrero” i a Convergència Socialista de Catalunya, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés i, posteriorment, al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Diputat al Congrés de Madrid 1977 i 1979, intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978  i de l’ Estatut d’Autonomia de…

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En…