Resultats de la cerca
Es mostren 2379 resultats
Andreu Ivars i Cardona
Literatura
Cristianisme
Escriptor i religiós.
Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista “Archivo Ibero-Americano”, en la qual publicà documents i articles d’història catalana És autor d’obres històriques, com Cuándo y en dónde murió el infante fray Pedro de Aragón 1916, Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia 1397-1399 1921, premiada als jocs florals de València del 1919, i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV 1930
Carlos Martínez Moreno
Literatura
Escriptor uruguaià.
Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral
Antoni Llinars i Maçanet
Cristianisme
Missioner franciscà.
Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier, a Sardenya
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Pere Vallmajó i Perpiñà
Història
Repussador.
Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans Exposà a les Galeries Laietanes 1918 i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat
Berenguer de Tarragona
Història
Fill menor de Robert Bordet
(o d’Aguiló
) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona.
Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes A Mallorca morí el seu germà Robert 1173 i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces
Jaume Oliveres i Brossa
Cristianisme
Excursionisme
Excursionista i sacerdot.
Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925
Aurelio Arteta Errasti
Pintura
Pintor basc.
L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc
Melvin Schwartz
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà el 1958 i fou professor fins el 1966, que passà a la de Stanford El 1988 compartí el premi Nobel de física amb J Steinberger i L Lederman pel desenvolupament d’una tècnica per a detectar els neutrins i amb la qual descobriren una nova partícula subatòmica, el muó El 1970 creà l’empresa informàtica Digital Pathways Inc, que dirigí El 1991 assumí el càrrec de director associat d’altes energies i energia nuclear al Laboratori Nacional Brookhaven i retornà com a professor de física a la Universitat de Colúmbia
Josep Maria Balcells i Xuriach
Cristianisme
Escolapi.
Fou provincial dels escolapis de Catalunya 1978-85 i prepòsit general de la Congregació 1985-2003 Quan deixà aquest càrrec abandonà Roma i retornà a Catalunya, on dirigeix un ambiciós, per la magnitud, i innovador projecte d’Escola pels Pares que suposa un acompanyament integral per a les famílies des que els fills inicien el cicle escolar obligatori fins que l’acaben Aquesta actuació, basada en la pedagogia comunicativa-relacional, està concebuda per ser aplicada als vint collegis que els escolapis tenen a Catalunya Parallelament està impulsant un projecte de creació de biblioteques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina