Resultats de la cerca

El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…

Calàs és actualment el nom d’una partida situada al nord de Montanyana, vora la Noguera Ribagorçana Segons l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, per allí discorrien un torrent i un camí principal La seva gènesi potser estigué relacionada amb l’antiga via de pelegrinació que duia per Colls a Roda L’any 1117 el senyor Arnau Valgari féu testament amb motiu de pelegrinar a Jerusalem i hi disposà que l’alou de Kalas fos redimit pels seus fills Pere Arnau i Guillem Arnau i que aquests el tinguessin per la meitat, excepte el que ja havia deixat a Sant Jaume de Calàs,…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…

Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Areny de Noguera Sant Martí d’Areny Santa Creu d’Areny Sant Romà d’Areny Santa Càndida d’Areny Sant Agustí de Berganui abans Sant Miquel Sant Martí del Solà Santa Maria o el Roser de Claravalls Sant Pere de Sobrecastell Mare de Déu del Remei de Soliva Santa Maria del castell de Cornudella abans Sant Miquel Sant Pere de Cornudella Sant Tirs de Cornudella Sant Miquel de Ribera de Vall Sant Martí d’Iscles Sant Climent de Cods Santa Maria de Puimolar Sant Vicenç del Sas Sant Martí del Sas Sant Martí de Soperuny Sant…

El 1956 rodà Saeta rubia , pellícula protagonitzada pels jugadors del Real Madrid, Alfredo Di Stefano i Jacinto Quinconces

Per primera vegada la roda de la direcció era l’anterior, i era impulsada pels peus del conductor contra terra bicicleta

Obtingué mètodes per a rectificar errors en les brúixoles, perfeccionà molts instruments òptics i inventà alguns aparells acromàtics roda de Barlow

Situació Capella abandonada i mig perduda que és situada a l’antiga caseria de la Ribera ECSA - R Gutiérrez L’antiga església de Sant Pere, avui en ruïnes i coneguda també com Sant Pere del Sarrau, és situada a la primitiva caseria de la Ribera, que es trobava a llevant de Güel i, com el seu nom indica, al marge dret de l’Isàvena, entre el barranc de les Badies i el terme de Roda Avui en dia, les cases de la Ribera es troben aigües avall, vora Lasquarri Mapa 32-11 251 Situació 31TBG947800 L’accés a l’ermita de Sant Pere de la Ribera es fa des de la casa Trespueio de Güel, a tres…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…