Situació
Capella abandonada i mig perduda que és situada a l’antiga caseria de la Ribera.
ECSA - R. Gutiérrez
L’antiga església de Sant Pere, avui en ruïnes i coneguda també com Sant Pere del Sarrau, és situada a la primitiva caseria de la Ribera, que es trobava a llevant de Güel i, com el seu nom indica, al marge dret de l’Isàvena, entre el barranc de les Badies i el terme de Roda. Avui en dia, les cases de la Ribera es troben aigües avall, vora Lasquarri.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG947800.
L’accés a l’ermita de Sant Pere de la Ribera es fa des de la casa Trespueio de Güel, a tres quarts d’hora caminant pel vell camí de Roda que creua el barranc de les Badies. És visible a l’esquerra, damunt d’uns replans, i abans d’arribar a la casa dita de la Mançana. (JBP)
Història
El topònim del lloc és esmentat en la documentació l’any 970, en què el comte Unifred I Bernat de Ribargoça donà a la canònica de Sant Vicenç de Roda dues terres “in illa Ripera”, entre el camí i el riu. D’ençà del segle XI hom troba menció d’aquest indret en relació amb els molins que hi havia. Ja devia existir llavors l’església, ja que la dotació de Sant Esteve del Mall recull també dues terres a Sant Pere, a la Ribera. L’any 1035, en la segona acta de consagració de Sant Vicenç de Roda, foren confirmades a aquesta canònica les dues peces de terra a la Ribera que li havien estat donades pel comte Unifred I Bernat.
D’altra banda, en el conveni que es va fer vers el 1092 sobre els límits de Roda i Güel, es diu “homines que venerunt ad ecclesiam que fundata est super flumen Isavena et ibi fecerunt concordiam”, de tal manera que els molins comtals quedarien a la dreta i els episcopals a l’esquerra del riu. L’any 1109 el prior Miró Roger cedí a Ennecó de Remorosa una porció de “insula ad Santum Petrum de illa Ripera” per tal de fer-hi nous molins i unes cases que confrontaven amb l’ivó o bassal moliner. Amb tot, la caseria de la Ribera es fundà aigües avall, davant de Salanova. (JBP)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un ampli arc presbiteral. En el brancal nord d’aquest arc s’obre una capella rectangular, coberta amb volta de canó i encastada al mur nord de l’església, sense expressió volumètrica exterior.
La porta, molt malmesa i probablement resolta en arc de mig punt, s’obre a l’extrem oest de la façana sud, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada; aquesta finestra és oberta al brancal sud de l’arc presbiteral, per sobre de dos nínxols rectangulars. A la façana de ponent, que sembla refeta, hi ha una altra finestra de doble esqueixada com la que hi ha al centre de l’absis.
Les façanes són totalment desproveïdes d’ornamentació, i l’aparell és, malgrat la seva rusticitat, força acurat, especialment a les dovelles de la volta de la nau i de l’absis; és format per carreuons a penes escairats, alguns de mides grans, disposats en filades irregulars i desiguals. Per les seves característiques, aquesta construcció evoca els propers edificis de Sant Gregori de Fontova i Sant Climent de la Tovenya i, com ells, cal situar-lo cronològicament a la primera meitat del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Pasqual, s.d., BC., ms. 729, vol. VIII, pàgs. 286 i 318-320
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. LI, pàgs. 306-307
- Yela, 1932, pàgs. 107-108, 128 i 153-155
- Rubio, 1960-62, núm. 24, doc. 23
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 113-115