Resultats de la cerca

Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià- Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà al Collegi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys El 1842 fou nomenat organista al collegi, càrrec que conservà la resta de la seva vida El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis Aquella estada li permeté…

Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de…

Estudià a Colònia i a Wuppertal i passà un temps com a assistent i repetidor a Wuppertal, Allenstein, Detmold i Allenhausen Debutà com a director d’orquestra a l’Òpera de Colònia el 1939 Després del parèntesi que la guerra marcà en la seva carrera, el 1945 fou nomenat director de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg, càrrec que deixà al cap de poc en ser requerit per les autoritats alemanyes perquè s’ocupés de la reconstrucció de l’activitat musical del país El 1948 renuncià els càrrecs oficials i assumí la titularitat de l’Orquestra Gürzenich de Colònia, on romangué fins el…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que…

Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club Esportiu Europa 1965…

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta…

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…