Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

Neix als Alps Rètics i recorre la Valtellina, on és aprofitat per diverses hidrocentrals El seu règim alpí és regulat al llac de Como, a la sortida del qual rega la plana llombarda, fins a desembocar al Po, prop de Cremona

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, començà a destacar en l’àmbit estatal l’any 2009 En categoria sub-23 fou subcampiona d’Europa individual 2011 i campiona continental per equips 2012 en C1 També fou subcampiona d’Europa per equips en K1 2012 i, el 2013, aconseguí la medalla de plata per equips al Campionat del Món, la Copa del Món i el Campionat d’Europa Debutà en categoria sènior al Campionat del Món d’eslàlom de la Seu d’Urgell 2009 En C1 individual, aconseguí l'or 2016, la plata 2019 i el bronze 2013, 2015 al Campionat d’Europa, i fou tercera a la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…

Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…

És un dels nuclis industrials més importants de Polònia indústria química, metallúrgica, elèctrica, el centre cultural de la regió i un nus ferroviari i de carreteres Rebé l’estatus de ciutat el 1346, de mans de Casimir el Gran, rei de Polònia Destruïda pels suecs el 1656, passà posteriorment a Prússia 1772, i restà sota el seu domini fins el 1919, que tornà a Polònia

Té una longitud d’uns 805 km i drena una conca de 82880 km 2 El riu neix de la confluència de diverses bifurcacions que provenen de les muntanyes Endicott, per sobre del Cercle Polar Àrtic L'àrea propera al desguàs amb el Yukon és una gran plana d'inundació, protegida El seu cabal mig, a la localitat d'Hugues, és de 400 m 3 /s

Es mesura per l’angle rectilini corresponent al diedre associat

Neix al vessant oriental de la Selva Negra, i en direcció al nord drena el land de Baden-Württemberg passa per Stuttgart i Heidelberg i desguassa al Rin prop de Mannheim Rep el Jagst i l’Enz, i és aprofitat com a via de navegació des de Stuttgart

La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un gir…