Resultats de la cerca
Es mostren 901 resultats
Tomàs Aguiló i Forteza
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, novel·lista i periodista.
Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…
,
sonologia
Música
En la teoria de la música, la ciència de l’artificial en contraposició amb el terme sonètica, o la ciència del real (Otto Laske).
Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…
Arpella vulgar
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix que…
Lesions elementals de la pell
Patologia humana
Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca elevació de la…
brossella
Porció de substància sòlida que se separa d’una emulsió i sura a la superfície del líquid o a poc a poc va assolant-se, com els grumolls que resten a la llet després de formatjar-la..
pedra
Tecnologia
Partícula de matèria sòlida no cristal·litzada que resta englobada en un vidre i que sol consistir en alguna impuresa de la mescla o en algun fragment d’algun element del forn desprès abans de la seva solidificació total.
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
proboscidis

Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.
Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les formes…
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…
Francesco Geminiani
Música
Compositor, violinista i teòric musical italià.
Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina