Resultats de la cerca
Es mostren 50349 resultats
tòrana
Arquitectura
Arc simbòlic i ornamental consistent en dues columnes, generalment de fusta, travades a la part superior per dos arquitraus o més, també de fusta.
Aquest pòrtic, que també pot ser de pedra, és esculpit amb motius religiosos Sol indicar l’accés al recinte sagrat de les stupa , i n'hi ha un a cadascuna de les quatre balustrades El tòrana és a l’origen del torii japonès i del piu-lu xinès
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
Betamax
Sistema domèstic d’enregistrament i de lectura, en cinta magnètica, dels senyals de vídeo, com també dels d’àudio que hi van associats.
Aparegut en el mercat l’any 1977, al cap de pocs mesos començà a competir amb el nou format VHS i més tard també amb el VCR 2000, d’origen europeu La rivalitat entre els dos primers sistemes, tots dos ideats al Japó, durant una bona part dels anys vuitanta afavorí avenços tecnològics notables Malgrat els avantatges del Betamax permetia d’aprofitar més bé la cinta i havia incorporat, abans que el VHS, els senyals d’àudio estereofònics, fou el VHS el que s’imposà finalment
Arxiu del Regne de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental de l’antic Regne de Mallorca i d’altres institucions posteriors fins a l’actualitat. Inclou també documentació de caràcter privat.
Nascut oficialment per una disposició del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el 14 de gener de 1851, aquest arxiu de l’antic regne mallorquí fou considerat des de llavors com a establiment públic de l’Estat amb la denominació d’Arxiu Històric de les Balears, nom que s’ha anat modificant amb el pas dels anys —Arxiu General de Mallorca, Arxiu General Històric de Mallorca, Arxiu Regional de Mallorca, Arxiu Històric de Mallorca— L’impulsor de la fundació fou l’historiador menorquí Josep Maria Quadrado, que feu gestions davant la reina Isabel II per impedir que la Diputació…
Aeròdrom Josep Civit
Esports aeris
Antic aeròdrom privat, també conegut com Camp d’Aviació Magraners, i que era situat a l’actual barri de Magraners de Lleida.
L’activitat aeronàutica començà el 1911 de la mà del que seria el Reial Aeri Club de Lleida, que hi dugué a terme les primeres pràctiques aèries Propietat de Josep Civit, fou el segon aeròdrom civil que s’installà a Catalunya El 1929 el Reial Aeri Club de Lleida traslladà les seves activitats a l’Aeròdrom d’Alfés, any que també fou inaugurat oficialment l’Aeròdrom Civit El 1933 l’Aeroclub de Lleida hi organitzà una exhibició acrobàtica en què participaren diversos avions de caça El 1950 s’hi inaugurà l’Escola de Pilotatge, que el 1955 es traslladà al Camp d’Alfés El 1957, Josep Civit cedí la…
botritis
Fitopatologia
Malaltia, anomenada també podridura grisa
o podridura
, que ataca les plantes a les àrees humides i que és causada en general pel fong Botrytis cinerea
.
També pot ésser causada per Botrytis sp i Sclerotynia sp La planta s’infecta per les ferides i els símptomes són podridura tova de color fosc marró de fruits i flors, i marciment de llavors, brots joves i fulles
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…
ciconiformes

Marabú africà
© Xevi Varela
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb les potes primes i llargues i el coll també llarg i flexible.
Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de…
esmalt

esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat gràficament per un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina