Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els…
matraca

Matraca del segle XX amb cinc làmines flexibles de fusta, pinyó i manovella.
Música
Instrument de percussió
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon colpejat indirectament, per sacseig Consta d’una taula de fusta, o bé una caixa de fusta, amb diversos martellets mòbils que se subjecten sobre un pont central En sacsejar l’instrument, els petits martells o maces colpegen una banda i l’altra de la taula de ressonància Juntament amb el carrau i la maça, forma part del ritual dels oficis de Setmana Santa, en substitució de les campanes Algunes matraques, en lloc de martells, tenen dues plaques que colpegen una placa central amb mànec, a la qual estan folgadament lligades amb un cordill…
,
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…
hipòstasi
Gramàtica
Formació d’un mot a partir d’uns altres que solen aparèixer en connexió sintagmàtica.
Exemple entaular ←posar a taula
combinatòria
Filosofia
En Ramon Llull, sistema deductiu concebut com a mètode infal·lible de recerca de la veritat i d’adquisició de coneixements nous.
D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a la K Després,…
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…
Francesco D’Oberto
Pintura
Literatura
Cristianisme
Poeta, religiós i pintor provençal d’origen genovès.
Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu…
Pere Niçard
Pintura
Pintor.
Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi , en el qual contracte es diu que Niçard farà la taula central i les predelles, que és precisament el que s’ha conservat Museu Diocesà de Palma Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda És una mena de pintura eclèctica, amb elements d’influència alhora flamenca, italiana i francesa Fou el primer a difondre la pintura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina