Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
François Stahly
Escultura
Escultor suís.
A París estudià a l’Académie Ranson 1931-38 El seu treball s’orientà cap a la decoració monumental vitralls per a l’església de Baccarat, Senyal 1955 en acer inoxidable per a una siderúrgia francesa, elements decoratius 1963 per a l’ORTF a París Interessat pels fenòmens biològics, feu escultures molt suggestives entre humanes i vegetals En els darrers temps fou autor peces que es basen en la diagonal, tractant de treballar les possibilitats de contacte d’uns volums en relació amb la terra on descansen Formà un taller d’escultura a Meudon, EUA
àcid Ύ-linolènic
Química
Àcid gras poliinsaturat (PUFA).
Té tres dobles enllaços, tots en posició cis, i pertany a la família dels n-6, també denominats ω-6 o omega-6 Es forma per una dessaturació de l’àcid linoleic A l’organisme, per elongació, dona l’àcid dihomo-gamma-linolènic DGLA, de vint àtoms de carboni, a partir del qual es produeixen icosanoides antiinflamatoris Es troba principalment als vegetals, especialment a l’oli de llavors de borratja, enotera i grosella negra Es ven com a complement alimentari en càpsules que contenen l’oli de llavor de borratja o enotera
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum
L’escultura de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció Arran de les tasques de restauració del monument iniciades l’any 1950, la Seu Vella s’ha anat omplint de materials d’escultura arquitectònica i d’escultura en pedra, així com d’epigrafia, fragments tots ells que procedeixen dels diferents espais del monument i del qual es van desprendre durant la utilització d’aquest com a caserna militar * El nombre de fragments inventariats * ascendeix a 977 Un nombre determinat d’aquests formen part de l’edifici del segle XIII i es poden agrupar a partir de la seva procedència Capitell núm 44 Capitell procedent de l’ala est del claustre,…
cap
Transports
Tros de corda, especialment de la usada a bord dels vaixells.
Els caps eren fets amb fibres vegetals, sobretot cànem actualment els més emprats són els de fibres artificials, els quals són formats torcent aquestes, en el sentit d’esquerra a dreta, per constituir una filàstica , que, en ésser torçuda amb d’altres, de dreta a esquerra, formen un cordó , que, torçut amb d’altres, d’esquerra a dreta, formen una guindaressa , que, torçuda amb dues més, de dreta a esquerra, formen un calabrot Els caps de fibres artificials, especialment les guindaresses, poden portar un cordó com a ànima, per a impedir que al seu interior resti un espai buit
Molí del Baró
Molí
Antic molí del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
És situat a la dreta del riu d’Abella, al nord del poble de Sant Romà d’Abella i al nord-est de la caseria de les Masies de Sant Romà Dona nom al jaciment paleontològic del Molí del Baró, excavat des del 2001 i declarat bé cultural d’interès nacional 2012 L’any 2019 s’hi descobriren una gran diversitat de restes de dinosaures, restes òssies de cocodrils i restes de diferents espècies de vegetals, datades de fa 66 milions d’anys, la qual cosa el converteix en el jaciment de dinosaures més modern d’Europa
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…
Ludolph Christian Treviranus
Botànica
Botànic i metge alemany.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold Treviranus
Joseph Pitton de Tournefort
Botànica
Botànic provençal.
Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina