Resultats de la cerca
Es mostren 1173 resultats
carreu

Carreus de l’absis de Sant Andreu de Salardú
PCB75 (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció de murs, pilars, etc.
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent…
corc

corc de la fusta (Anobium punctatum)
Chris Moody (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, al gra o en d’altres productes vegetals, dels quals s’alimenten.
Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…
cavaller de Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck
© Fototeca.cat
Biologia
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, naturalista francès.
Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…
La cambra del nadó
Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella Alguns pares pensen que, tenint l’infant a la seva cambra, el poden vigilar més bé, i evitar que es produeixi algun trastorn greu o…
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
balanoforàcies
Botànica
Petita família de dicotiledònies que comprèn plantes paràsites, principalment tropicals, amb grossos rizomes subterranis i tiges carnoses de colors vius.
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…
paleobiogeografia
Paleontologia
Ciència que estudia la distribució antiga dels éssers vius i el dinamisme de llur canvi geogràfic en els temps geològics.
Ordinàriament, hom tracta d’identificar la composició biòtica de les diferents regions en els diferents temps geològics i de cercar les raons d’aquesta distribució dels organismes La distribució depèn del lloc d’origen dels diversos tàxons, de llurs capacitats migratòries, dels condicionaments geogràfics per a la dispersió, ja siguin favorables o inhibidors barreres, i també dels paràmetres que defineixen el medi en què viuen o poden viure els organismes El desenvolupament recent de la teoria de la tectònica global o de plaques permet d’arribar a una visió unitària de la paleobiogeografia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina