Resultats de la cerca

Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec dirigí la política,…

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué…

Inicià els seus estudis amb el mestre de capella Manuel Blanch, i de molt jove tocava l’orgue barroc de l’església de Santa Maria de Mataró, ensenyat pel músic Jaume Isern El 1881 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Josep, a Barcelona Estudià, segurament, amb Frigola a la capella de música de la Mercè de Barcelona, on exercí de segon mestre, i acabà succeint Frigola el 1895 Dirigí diferents grups corals, entre els quals la Capella Catalana, fundada l’any 1900 amb uns 110 cantants, amb la qual interpretà ambiciosos programes amb obres de C Franck, J Haydn o H Berlioz fins que el…

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…

Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…

Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor atrets, Crist i…

Destinat a l’exèrcit colonial, prengué part en accions militars a l’Índia i a l’Àfrica, en les quals pogué comprovar les dificultats d’adaptació de la joventut britànica a la vida a l’aire lliure i en condicions desfavorables, fet que el portà a organitzar un cos de soldats escollits especialment entrenats El 1899 publicà Aids to Scouting ‘Ajuda als exploradors’, on recollia aquesta experiència El llibre, arribat a Anglaterra en ple setge de Mafeking 1899-1900, on Baden-Powell tingué una actuació destacada, cobrà un èxit inesperat Interessà no solament els medis militars sinó també els…

Provinent d’una família alauita, fou pilot de les forces aèries El 1946 s’afilià al Ba’t i fou nomenat ministre de defensa 1966-70 quan aquest partit prengué el poder Primer ministre 1970-71 i secretari general del Ba’t des del 1970, aquest any encapçalà el cop d’estat que dugué a terme la facció militar del partit i que el portà a la presidència de la república el 1971 i del Front Nacional Progressista, partit únic creat per ell i que incloïa el Ba’t La seva gestió a l’interior del país es caracteritzà per una dura repressió sobre l’oposició, molt especialment contra els dissidents sunnites…