Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
Amelia de Irazazábal
Lingüística i sociolingüística
Científica i terminòloga castellana.
Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Valladolid l’any 1948 i doctora en ciències per la mateixa universitat l’any 1953 L’any 1968 ingressà a l’Instituto de Información y Documentación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, on desenvolupà una intensa tasca fins a la seva jubilació en aspectes relacionats amb la terminologia i la terminografia Creà, l’any 1977, juntament amb el professor Criado de Val, Hispanoterm Centro de Terminología Científica y Técnica en Español, que fou durant molts anys l’únic punt de referència sobre terminologia a Espanya La seva…
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filologia francesa, filologia castellana i català Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, formà part del collectiu literari Emili Xatard, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard 1995 Collaborador del diari El Punt i de la revista El Temps , entre altres mitjans de comunicació, és autor de novelles situades en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX revolta del 1907, Primera i Segona Guerra Mundial, guerres d’Indoxina i d’Algèria, etc, en les quals apareixen de manera recurrent la identitat catalana, així com els propis orígens el seu…
,
Jesús Massip i Fonollosa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Dret civil
Arxiver, historiador i poeta.
Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…
,
Biel Majoral
Música
Nom amb què és conegut Gabriel Oliver i Oliver, cantautor, polític i filòleg.
Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona Des del 1977 és professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN durant els anys setanta, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca PSM, partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del…
Manuel Forcano i Aparicio

Manuel Forcano i Aparicio
© Institut Ramon Llull / Marytka Czarnocka
Literatura
Poeta i traductor.
És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb D’un record a l’altre 1993 i Les mans descalces 1993 Després continuà amb De nit 1999, per a consolidar-se amb Corint 2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, Com un persa 2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002, El tren de Bagdad 2003, premi Carles Riba, Llei d’estrangeria 2008, Estàtues sense cap 2013 i Ciència exacta 2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…
,
wajang
Teatre
Nom donat al teatre tradicional javanès.
Sorgí cap a la fi del segle VIII a l’illa de Java, des d’on s’estengué a les altres illes de la Sonda fins a Timor i a la península de Malaca Inicialment consistia en la projecció d’ombres sobre una superfície plana, mitjançant uns titelles o wajang de cuir retallat wajang kulit , representats de perfil i amb una fesomia molt característica que permetia de reconèixer els diferents personatges tradicionals Eren moguts per un o per diversos narradors o dalang , que afegien també eines, armes, cavalls, etc, a les ombres projectades i dirigien alhora la música de gamelan que sol acompanyar les…
Grup RBA
Editorial
Grup editorial fundat a Barcelona l’any 1991.
Es constituí inicialment com a RBA Coleccionables, amb la intenció d’operar en els àmbits del quiosc, que continuà el 1993 amb el llançament de RBA Revistas El 1994 obtingué la llicència per a publicar, a l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina, la revista National Geographic El 1998 llançà el segell RBA Libros i aviat es consolidà com un dels primers grups editorials de l’Estat espanyol Incorporà altres editorials al grup, entre d’altres l’ Editorial Molino , el 2004, amb la qual reforçà els catàlegs de literatura infantil i juvenil, i el 2006, l’editorial Gredos, una de les més prestigioses…
Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació
Periodisme
Associació empresarial de mitjans de comunicació.
Fou creada el 1997 amb el nom d’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals ACPG amb la finalitat d’aplegar les publicacions periòdiques de difusió gratuïta de Catalunya i Andorra, escrites en qualsevol llengua, que incloguessin informació general o especialitzada, i que no tinguessin un contingut únicament comercial El 2008 hi incorporà també mitjans digitals d’informació periodística generalista, temàtica o territorial A mitjan 2015 hi eren associats més de 240 mitjans, aproximadament la meitat dels quals capçaleres de premsa gratuïta amb una tirada conjunta…
Llei d’Educació de Catalunya
Educació
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’u de juliol de 2009 que regula el dret a l’educació a Catalunya.
Estableix una única xarxa de centres públics i concertats en el marc d’un Servei d’Educació de Catalunya, garanteix el caràcter del català com a llengua vehicular de les activitats docents, i respecte a aquesta norma general el govern ha de fixar el currículum de l’ensenyament de les llengües cerca el repartiment equilibrat de la població escolar immigrant i n'estableix el percentatge màxim que pot escolaritzar un centre i garanteix el finançament addicional per als centres amb molts escolars immigrats amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la formació…
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…