Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…
podzol
Geologia
Tipus de sòl de perfil ABC, molt àcid, amb humus de tipus mor
.
En l’horitzó A, sota l’humus hi ha una capa blanquinosa formada per argiles alterades per acció dels àcids húmics, i en l’horitzó B s’acumulen els productes d’aquesta alteració Els dos tipus més característics són els podzols fèrrics , formats en boscs de coníferes i en condicions molt humides, amb humus fibrós i amb l’horitzó B vermellós per acumulació de sesquiòxids, i els podzols húmics , desenvolupats en brugueres i en condicions d’humitat baixa, amb humus pulverulent i amb l’horitzó B negrós, enriquit en sesquiòxids i en composts húmics Els podzols ocupen grans extensions a…
vil·la romana del Morer
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al terme municipal de Sant Pol de Mar (Maresme).
Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s II
efecte de baròmetre invers
Geografia
Variació del nivell del mar causada per una variació de la pressió atmosfèrica.
El nivell del mar respon de manera inversa a la pressió atmosfèrica, és a dir, si aquesta augmenta, el nivell del mar baixa a raó d’un centímetre per millibar, aproximadament, i igualment, una disminució de la pressió comporta una pujada del nivell del mar A la Mediterrània, el fenomen és una mica més complex, ja que l’intercanvi d’aigües a través de l’estret de Gibraltar i el de Sicília limiten la resposta a les variacions de la pressió atmosfèrica Popularment, quan el nivell del mar és molt baix, principalment a causa de l’efecte de baròmetre invers, s’anomena mar seca
maneb
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar; d’ampli espectre d’acció, millora, a més, l’aspecte dels conreus tractats.
És autoritzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos Pot presentar problemes de fitotoxicitat en algunes varietats de perera, cucurbitàcies i planters de tomàquet Hom també l’aplica en tractaments de postcollita en la desinfecció de llavors per a sembrar, per tal de prevenir les malalties produïdes per endoparàsits, sobretot en cereals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies En alguns casos la llavor tractada queda inhabilitada per al consum Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris…
Alan G. MacDiarmid
Química
Químic neozelandès, naturalitzat nord-americà.
Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…
anticongelant
Química
Substància que hom afegeix a un líquid —generalment aigua— per rebaixar-li el punt de congelació.
L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de dilatació,…
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla calcícola encara és…
Scud
Míssil balístic de curt abast de fabricació soviètica utilitzat a la guerra del Golf Pèrsic per l’exèrcit iraquià contra objectius situats a Israel i a l’Aràbia Saudita.
Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa