Resultats de la cerca

Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li…

L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…

El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes…

Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m a mà dreta de…

Feu l’aprenentatge al taller del seu pare, també pintor i gravador, Hans Cranach Al començament del segle XVI s’establí a Viena a aquesta època pertanyen les primeres obres conegudes de l’artista la Crucifixió conservada al Kunsthistorisches Museum de Viena 1500 i la Crucifixió conservada a l’Alte Pinakothek de Múnic 1503 A la fi del 1504 es traslladà a Wittemberg, on entrà al servei de l’elector Frederic de Saxònia En 1508-09 feu un viatge als Països Baixos La coneixença directa de la pintura holandesa contemporània fou transcendental per a la seva obra posterior, més diversa i abundant Fou…

Àrea de distribució del rat-penat de musell llarg Myotis myotis , punts blaus i del rat-penat de musell agut M blythii , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie és molt semblant a l’anterior Myotis myotis , amb la qual es pot confondre amb molta facilitat Les principals diferències que la distingeixen són la grandària de tot el cos és menor, les longituds del tercer i cinquè dit són inferiors a 100 mm i 80 mm, respectivament, l’avantbraç no depassa els 63 mm i l’orella és més petita, el tragus i el musell són més estrets Això no obstant,…

En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona La informació sobre els pintors manresans és força rica Es tenen referències de diversos pintors, entre ells Bernat de Montflorit, Francesc Feliu I i II, i Berenguer Bertran També se sap que treballà al Bages, Pere de Mer, pintor de Berga, que signà un rebut de 45 florins, preu d’un retaule de Sant Andreu que havia pintat per a l’església de Sant Miquel de Cardona 1402 En canvi, dels…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

Situació Vista exterior de l’església, en un lamentable estat d’abandó ECSA - A Roura El veïnat i la capella de Sant Jordi són a l’extrem de llevant del terme municipal de Ceret, prop del límit amb el de Sant Joan de Pladecorts, en territori planer el Pla de Sant Jordi, dit també Pla del Carner, que s’estén a la dreta del Tec, en terrenys dels dos municipis esmentats Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 42″ N - Long 2° 46′ 53″ E Des de Ceret, per la carretera D-618 en direcció a Morellàs i fets 2, 5 km es troba, a mà esquerra, el camí que porta al veïnat de Sant Jordi És format per…