Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Luftwaffe
Nom donat a l’exèrcit alemany de l’aire a partir del 1935, que fou reconstituït per Göring.
És utilitzat, encara, en les forces armades de la RF d’Alemanya
Johann Paul Friedrich Richter

Johann Paul Friedrich Richter
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany que signava Jean Paul
—en homenatge a J. J. Rousseau—, nom amb què és més conegut.
De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de Quintus…
Franz Seydelmann
Música
Compositor alemany, germà del pintor Jacob Seydelmann i fill del cantant de la capella de Dresden F. Seydelmann.
A la seva ciutat natal estudià amb JG Schürer i JG Naumann, també professors de J Schuster, de qui fou amic i company Ambdós anaren a Itàlia el 1765 acompanyats per Naumann, en un viatge gairebé obligat per a qualsevol músic El 1787 fou nomenat mestre de capella a Dresden, juntament amb Schuster, funció que hagué d’assumir totalment a causa dels constants viatges a Itàlia del seu company Aquesta designació li comportà responsabilitats tant en el camp operístic com en el de la música religiosa És autor de més d’una desena d’òperes, com La serva scaltra 1773, obra amb la qual debutà al Kleines…
Odin
Mitologia
Déu suprem de l’antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l’antic alt alemany Wuotan.
Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops d’altres…
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on es podia…
Karl Baedeker
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Editor i escriptor alemany que ideà i publicà una sèrie de guies turístiques conegudes amb el seu nom.
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
Tahití

Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la…
Bougainville
Illa
Regió autònoma de Papua Nova Guinea, a l’arxipèlag de les illes Salomó.
És constituïda per les illes de Bougainville , amb prop del 95% de l’àrea total de la regió, Buka i altres illes menors L’economia es basa en l’agricultura i el mineral de coure La població més important és Arawa, bé que la capital administrativa és a Buka L’illa principal rebé el nom de l’explorador francès Louis-Antoine de Bougainville, que la descobrí el 1768 Del 1975 al 1997 el conjunt d’illes reberen el nom de North Solomons Pel tractat angloalemany del 1899 passà al control alemany, i el 1920 fou posada sota l’administració d’Austràlia Pel gener del 1942 fou ocupada pels japonesos fins…