Resultats de la cerca

Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A Holland Romeo…

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb Faust , de Gounod, al Covent…

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978,…

Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca pedagògica Hi…

Estudià a l’Institut de Tecnologia Nan Nanjing, on l’any 1985 es graduà i el 1988 es doctorà Amb la seva muller, Lu Wenyu, el 1997 establí estudi propi a Hangzhou, que anomenà Estudi d’Arquitectura Amateur A diferència de molts arquitectes xinesos de la seva generació, que s’inspiren en l’alta tecnologia i la modernitat radical, en els seus projectes hi té una clara preponderància la tradició constructiva xinesa d’arrel popular, que combina amb dissenys agosarats A aquests atributs, hi afegeix una preocupació per l’escala humana Des de l’any 2000 és professor de l’Acadèmia Xinesa de les Arts…

En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb  Joan Vila i Puig i  Josep Serra i Santa Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria Acabada la guerra, patí la depuració i la presó Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família En aquesta ciutat fundà, entre d’altres, el Cercle…

Estudià a la Universitat de Durham, on es doctorà el 1969 Posteriorment fou professor de biologia a la Universitat de York de 1972 a 1989 Aquest any fundà el Centre per a l’estudi de la biologia de les poblacions al National Environment Research Center NERC, adscrit a l’Imperial College of Science, Technology and Medicine, i del qual fou el primer director fins el 1999, en què fou nomenat president executiu del NERC, càrrec en el qual fou rellevat el 2005 Des d’aquest any és president de la British Ecological Society Fou també president de la Royal Society for the Protection of Birds 1993-98…

Es graduà a la Universitat de Dones del Japó el 1981 Collaborà al despatx de Toyo Ito fins que fundà el seu propi estudi, el 1987 El 1995 s’associà amb l’arquitecte Ryue Nishizawa Tòquio, 1966, amb qui formà SANAA , estudi que l’any 2010 fou guardonat amb el premi Pritzker La seva arquitectura investiga la mutació dels models culturals japonesos en ésser sotmesos a un nou context tecnològic L’ús extensiu dels embolcallaments translúcids —policarbonat, vidre tractat, etc— és present en construccions destinades a serveis i habitatges —com és el cas de l’edifici U a Ushiku 1996-98, l’edifici K a…

Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor…

A tretze anys anà a viure amb la seva família a Pennsilvània EUA Començà a estudiar dret a la Universitat de San Diego Califòrnia, estudis que interrompé per dedicar-se a la interpretació, primer a Los Angeles i després a Nova York Cap a la meitat dels anys vuitanta aconseguí petits papers en sèries de televisió El 1988 debutà en el cinema i el 1989 actuà com a actor secundari en el film de James Bond Licence to Kill , de J Glen, sota la direcció del qual actuà també en Christopher Columbus The Discovery 1992 Més tard intervingué en Money for Nothing 1993, de R Menéndez Fearless…