Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
acte
Història del dret
Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.
Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats…
cicle
Física
Sèrie de fases i de canvis efectuats segons una successió ordenada, mitjançant la qual un mecanisme, una substància o un sistema són obligats, periòdicament o no, a tornar a llurs condicions inicials.
Moltes màquines o un conjunt de màquines lligades entre elles treballen segons uns cicles definits
refrigerant
Tecnologia
Aparell que permet de refredar un medi o de condensar un vapor mitjançant la circulació d’un fluid fred, bé per la circulació de les substàncies que cal refredar o del vapor que cal condensar per l’interior d’un tub envoltat d’aigua freda o d’un refrigerant.
Bé en ésser submergit un tub pel qual circula la mescla refrigerant al si de la matèria que hom vol refredar o del vapor que vol condensar
pneumoconiosi
Patologia humana
Malaltia broncopulmonar produïda per la inhalació i la fixació de pols orgàniques o inorgàniques.
Segons quin sigui el tipus de pols, rep diversos noms, com bissinosi, siderosi, tabacosi, silicosi o antracosi
dret privat
Dret
Conjunt de normes que assisteix cada individu o particular d’acord amb les lleis.
Defineix i regula les relacions entre els individus, concretament les de dret civil o de dret mercantil
terceria
Dret processal
Recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més litigants per un tercer que no és ni el creditor ni el deutor, però que hi té dret per tal de defensar el propi dret o coadjuvar un dels litigants.
Es tracta d’un remei normal per tal d’impedir que la sentència recaigui sobre el propi patrimoni terceria de domini o el faci minvar pel fet de desconèixer un dret preferent terceria de preferència o de millor dret
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
tetractinèl·lides
Zoologia
Subclasse de porífers de la classe de les demosponges caracteritzats per la presència d’espícules tetraxones, o bé només d’espongina, organització tipus lèucon, forma aplanada, oval o arrodonida, encara que també n’hi ha d’incrustants.
No presenten protuberàncies o ramificacions Tenen un o més òsculs a la superfície superior Són exclusivament marines i viuen en aigües poc profundes Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges , d’esquelet només d’espongina, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia , algunes de les quals incrustants, les microescleròfores , d’espícules molt petites, amb Plakina , i les corístides , proveïdes d’espícules llargues, amb Geodia i Tethya taronja de mar, entre les més comunes a les mars dels Països Catalans
composició
Història del dret
Conveni o esmena que, d’acord amb el sistema penal de la venjança privada, restablia la pau que havia pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats, mitjançant les indemnitzacions que hom considerava suficients.
Procedent de les lleis gòtiques, és recollida en els Usatges de Barcelona La recaptació de composicions era feta a les cúries o corts, tant reials com baronials, i fou regulada per les corts de Barcelona del 1382 i del 1503 i per les de Montsó del 1534 i del 1547 Inicialment, eren exclosos de la composició els qui havien comès delicte de bausia i els foragitats de pau i treva, però amb el temps en foren exclosos molts d’altres falsificadors de moneda corts de Barcelona del 1520, lladres, assaltadors de camins, incendiaris, matadors de bestiar, taladors de conreus i boscs i…
abstinència
Dret canònic
Precepte de l’Església catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any.
És obligatòria com el dimecres de Cendra o els divendres de Quaresma o optativa com els altres divendres de l’any, en què pot ésser traslladada a altres dies o substituïda per altres obres penitencials